Boluda s’enemista amb Utor (Baleària) després de disputar-se el negoci canari de Juan Roig (Mercadona)

Els dos grans naviliers espanyols estan enemistats. Han passat d’estar junts en negociacions a què Vicente Boluda al·legue davant la Comissió Nacional del Mercat de la Competència en contra d’Adolfo Utor per l’operació en la qual Baleària vol comprar els actius amb què Armas Mediterránea opera a Canàries. Ho fa en un procés de venda en què Boluda va estar i es va retirar. Utor no va voler desvetlar ahir els arguments de Boluda davant la CNMC. El que està clar és que la relació entre ambdós ha canviat.

Aquesta enemistat esquitxa. I molt. Afecta a Juan Roig, president de Mercadona, però també a Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat, que manté, per ara, a Mar Chao com a presidenta de l’Autoritat Portuària de València. El conflicte li arriba per al·lusions a la resta de representants empresarials en el consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València (APV) com José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç, o Carlos Prades, president dels transportistes (col·locat per Vicente Lafuente, president de la CEV), a més de Ignacio Ballester, de MSC. La tensió al port s’eleva. I Mar Chao ja la tenia prou alta.

Hi ha pugnes empresarials entre el bloc de MSC-Boluda, que és el que recolza Mar Chao (que com a tècnic va aprovar la terminal de creuers i ferris per a Baleària i com a presidenta la va anul·lar), i Baleària en diferents latituds. Una d’elles és la petició d’Adolfo Utor de tindre una terminal a València per a operar els seus ferris. “Tenim una terminal de contenidors, però no per a operar contenidors, sinó que atenem la gent dels ferris en contenidors”, va matisar.

Però això, encara que té llarg recorregut, no és el que ha fet esclatar l’enemistat. El problema s’inicia amb la insolvència d’Armas Mediterránea, que l’aboca a un procés de venda del qual ahir Adolfo Utor va desvetlar detalls sucosos. L’oferta de Baleària és de 215 milions per vuit vaixells mentre Boluda va oferir “entre 50 i 60 milions per sota del valor dels actius, cosa que hauria de fer pensar algú”, va dir Utor.

El trànsit de Canàries té dos blocs. D’una banda, està la connexió entre illes, que està en procés de deteriorament. Mentre la CNMC retarda l’arribada de Baleària, Armas està reduint rutes deixant en situació de monopoli Fred Olsen. D’altra banda, està la connexió entre la península i Canàries, que és el negoci més rellevant. Allà Baleària opera des de Huelva mentre Boluda ho fa des de Cadis.

Adolfo Utor va contar ahir que “hi va haver un boom quan Boluda va decidir fer transport diari des de Cadis” però “nosaltres hem crescut a Huelva i ara volem renunciar”. Aquesta renúncia és una de les condicions que la CNMC posaria a l’operació de compra d’Armas. Baleària deixaria la ruta Huelva-Canàries i operaria la ruta Cadis-Canàries, és a dir, passaria a competir directament amb Boluda. “La nostra entrada a Canàries no és una bona notícia per a ells”, va apuntar.

I també va desvetlar què va passar i com va passar en una de les càrregues més rellevants en la connexió península-Canàries. Per la seua constància i volum diari, la clau en aquesta ruta és el trànsit ro-ro, és a dir, de camions. L’actor clau ací és Mercadona, que per a Canàries té Boluda com a referent mentre que a les Balears és el servei d’Adolfo Utor el que prefereix.

“Quan nosaltres vam obrir la ruta de Huelva, el primer any vam perdre 14 milions d’euros perquè encara que nosaltres dèiem que ho faríem tots els dies, vam tindre un peu de càrrega, que va ser Mercadona inicialment, que després es va anar amb Boluda amb el servei”, va relatar Utor, que va desvetlar: “que es va empènyer una de les seues directives de logística de Mercadona que ja no està“.

En la roda de premsa de resultats de Baleària celebrada ahir se li va preguntar a Adolfo Utor si considerava que podia tindre una línia diària des de Cadis fins a Canàries i, encara que va dir que no calia vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo, va advertir que sí. De fet, va dir que el relançament dels vaixells que transporten camions de mercaderies, el que en el sector marítim es diu ro-ro, era factible. I va llançar un avís a navegants: “Pot ser una preocupació per als amants del dolor“.

Les al·legacions que Boluda ha fet per frenar la compra que Baleària vol fer d’Armas Transmediterránea està darrere d’aquesta reacció d’Utor. L’any passat va presentar uns comptes amb 309 milions d’euros en inversions mentre que aquests últims comptes només tenen 120 milions en inversions. El motiu és que ha fet caixa, s’ha preparat.

Vol que quan arribe el moment de començar a competir a Canàries, és a dir, contra Boluda, tindre ampli coixí i total autonomia financera. L’oferta que Adolfo Utor podrà fer a Juan Roig quan compre Armas serà distinta de l’actual. Des de Mercadona, previsiblement, hauran de tornar a triar proveïdor logístic com passa sempre que canvien les situacions del mercat.

Li van preguntar també ahir en roda de premsa a Utor sobre si deixarà entrar algun soci a Baleària. Va mostrar la seua més rotunda oposició (i el seu missatge entre línies). El motiu està en què els socis entren amb drets de vot en aspectes clau com la configuració dels pressupostos i les inversions i Adolfo Utor vol tindre absoluta llibertat de moviment i no estar condicionat per ser una espècie de filial sense capacitat de comandament com li passa a altres rivals portuaris.

Utor vol ser conseller del Port de València

L’altre punt de conflicte d’Adolfo Utor el té en l’autoritat portuària de València amb la seua petició de tindre una terminal pròpia. De fet, el president de Baleària veuria amb bons ulls estar en el consell d’administració de l’APV després que el pacte entre Vicente Lafuente, president de la CEV, i Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat, haja expulsat Salvador Navarro del consell per donar entrada a Carlos Prades.

La Generalitat té dret a quatre llocs en el consell d’administració de l’APV però només té ocupats tres. El quart, que està vacant, podria recaure en l’alcalde de Gandia, el socialista José Manuel Prieto, però aquesta opció no ha estat adoptada per Llorca quan ha pres decisions sobre l’APV, com va ser el nomenament de Prades. Maria José Català, alcaldessa de València, i Dario Moreno, alcalde de Sagunt, ja estan en el consell.

Fonts empresarials que operen al Port de València apunten que hi ha un doblet representatiu en la parella Boluda-MSC ja que ocupen llocs en el consell tant Vicente Boluda Fos com el número 2 de MSC a Espanya, Ignacio Ballester. Francisco Lorente, president de MSC, com ja va publicar Economia Digital, recolza Mar Chao com a presidenta del Port de València mentre Adolfo Utor ha pres la iniciativa de presentar una sol·licitud de terminal pròpia per a operar ferris a València.

Tot això, en cas de fructificar, requereix no sols l’aprovació final del consell d’administració, sinó de l’impuls inicial de Mar Chao perquè la proposta es puga arribar a incloure en l’ordre del dia. La veu de les diferents sensibilitats empresarials i polítiques es veuen implicades en aquest procés. De moment, hui es veuran tots les cares, perquè AVE, el lobby impulsat per Juan Roig i presidit per Vicente Boluda, que té com un dels seus socis a Adolfo Utor, té dinar convocat amb el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca.