MSC incrementa (encara més) el cost de la guerra d’Iran a Espanya: puja un 20% els recàrrecs als ports del nord

Mediterranean Shipping Company (MSC), primera naviliera del món i titular de la futura ampliació nord del Port de València, ha tornat a moure fitxa. La naviliera italo-suïssa ha decidit elevar de nou el recàrrec de combustible d’emergència (EFS) en diverses rutes europees, en un nou senyal de com la guerra a l’Iran continua traslladant-se de manera directa als costos logístics i, finalment, als preus finals i la conseqüent inflació a Espanya.

La companyia de la família Aponte ha informat els seus clients que aplicarà una nova revisió a l’alça d’aquests recàrrecs a partir del 6 d’abril. El moviment confirma la rapidesa amb què les navilieres estan ajustant les seues tarifes davant la volatilitat energètica i les tensions en rutes clau del comerç global.

L’impacte afecta de manera directa el nord d’Espanya. En concret, MSC inclou en la seua actualització el corredor comercial que connecta el nord d’Europa amb l’àrea de Biscay, nord d’Espanya i Portugal, on el recàrrec passa de 37 a 44 dòlars per TEU (contenidor estàndard) en càrrega seca i de 55 a 66 dòlars en contenidors refrigerats, la qual cosa suposa un increment proper al 20%.

En el cas de les connexions amb l’àrea Scanbaltic, l’augment és similar: el recàrrec puja de 74 a 89 dòlars per TEU en sec i de 111 a 133 dòlars en refrigerat, reforçant la pressió sobre les rutes intraeuropees que connecten amb la façana atlàntica espanyola.

Revisió constant i sense data de finalització

L’avís de MSC deixa clar que aquest recàrrec s’aplicarà fins a nou avís, en línia amb l’estratègia que estan seguint les grans navilieres en aquest context d’incertesa. Aquest comportament encaixa amb la tendència observada en el sector des de l’inici de l’escalada a l’Orient Mitjà, on l’encariment del combustible i les disrupcions en rutes estratègiques estan obligant a recalcular costos de manera quasi permanent.

I és que la decisió de MSC es produeix pocs dies després que la naviliera hongkonesa OOCL anunciara el seu propi recàrrec global de combustible, amb un impacte especialment rellevant en les rutes entre Àsia i Europa -on el sobrecost arriba als 320 dòlars per contenidor de 40 peus-, afectant directament els ports espanyols.

Ambdós moviments consoliden una tendència: les grans navilieres estan traslladant de manera progressiva l’encariment energètic a les seues tarifes, cosa que anticipa un nou episodi de pressió inflacionària lligada al transport marítim.

Revisió a la baixa per a l’economia espanyola

L’augment dels costos, en aquest cas logístics, ja està tenint les seues repercussions. El Fons Monetari Internacional (FMI) ja ha revisat a la baixa les seues previsions per a l’economia espanyola i situa el creixement del PIB en el 2,1% en 2026, dues dècimes per sota de la seua estimació anterior.

El FMI identifica l’encariment del petroli i del gas com el principal canal de transmissió del deteriorament econòmic. L’escalada de preus energètics està actuant com un factor contractiu sobre l’activitat, en elevar els costos de producció de les empreses i reduir simultàniament la renda disponible dels llars. Aquest doble efecte limita tant la inversió com el consum, debilitant el ritme de creixement en una economia que fins ara havia mostrat una notable resiliència dins de l’eurozona.