La pluja a Alacant compensa l’augment de costos: Puja un 1% la renda agrària fins als 509 milions.

Asaja Alacant va presentar ahir un balanç anual positiu. La renda agrària a la província d’Alacant va pujar un 1% fins a superar els 509 milions d’euros, enfront dels 504 de l’any anterior i els 470 de l’exercici 2023. La pluja ha sigut l’impulsor fonamental ja que la resta de condicionants (pacte verd, legislació, transvasament, acords comercials, costos energètics i fitosanitaris) han penalitzat al conjunt del sector.

L’organització agrària assegura que “Brussel·les llasta la rendibilitat del sector agrari alacantí“. Afirmen que “les seues polítiques verdes sobreposen els aspectes mediambientals al sector agrari a través de la falta de disponibilitat de matèries actives per a fer front a les plagues, acords comercials descompensats i falta de reciprocitat amb tercers països, juntament amb una burocràcia asfixiant”.

“Sens dubte, la plaga política de les decisions que es prenen a Madrid i la UE és la més nociua”, advertixen. Malgrat aquest context, la principal queixa d’anys anteriors, que era la sequera, ha desaparegut, la qual cosa ha suposat malgrat els problemes citats, un canvi de rumb.

El valor de la producció agrari-ganadera de la província s’ha situat en els 738 milions d’euros, sent la ramaderia la principal partida amb 163,4 milions d’euros d’aportació a la producció del sector primari de la província.

Juan Luis Gimeno, representant del sector en Asaja Alacant, ha assenyalat que “els preus han sigut bons per als ramaders” però “els costos de producció han sigut també grans” i ha destacat especialment, el cost del transport. “Els costos dels avions per a portar cabres han passat de 200.000 euros a 400.000 euros de combustible i quan ha baixat aquest cost, han pujat les exigències sanitàries”, ha explicat, puntualitzant que especialment el Marroc és el país que més problemes posa perquè des d’Alacant s’exporte carn “però els tomàquets del Marroc entren feliços”.

La partida d’agricultura més important de la província d’Alacant són els llimons, la producció d’aquest any 2025 ha assolit els 117 milions d’euros. José Vicente Andreu, president d’Asaja, ha destacat especialment l’augment del preu del suc de llimona, que ha passat d’un preu irrisori de 0,01 euros l’any passat, quan els excedents no tenien sortida, a un preu actual de 0,40 euros.

La segona partida per valor de producció és l’ametller, que ha experimentat “un dels repunts productius més intensos a Espanya en 2025. A la província d’Alacant s’ha passat de 8.000 a més de 16.500 tones d’ametla en closca. “Després de dos anys dramàtics amb el secà pràcticament enfonsat i rendiments mínims per la falta de pluja, la campanya actual marca un canvi de tendència significatiu”, expliquen des d’Asaja.

La tercera partida és la taronja, amb 60,8 milions d’euros, als quals cal sumar els 50,4 milions de les mandarines, encara que ambdós productes han tingut evolució dispar. La taronja ha tingut preus mitjans de 0,45 euros per quilo mentre que la mandarina s’ha situat en la forquilla de 50 i 80 cèntims encara que “les clementines primerenques tenen molta competència amb les importades de Sud-àfrica, ja que estan lliures d’aranzels fins a novembre”, és a dir, quan les primeres varietats a Espanya ja s’estan comercialitzant.

Entre els productes amb major nivell de valor de producció es troba el raïm de taula de Denominació d’Origen Protegida, que va protagonitzar la polèmica del balanç anual d’Asaja Alacant, quan José Vicente Andreu va criticar a Dia i a Mercadona per no oferir les raïms de la sort, que són amb llavor, i limitar la seua oferta a les raïms sense llavor, el seu origen està a Amèrica del Sud.