L’agricultura a Europa és moneda de canvi per a la venda de productes industrials.

Cristòfol Aguado és el president de l’Associació Valenciana d’Agricultors i atén a Economia Digital a l’inici de la campanya citrícola. En una altra part de l’entrevista, analitza la situació de la patronal autonòmica.

Com ha començat la campanya citrícola?

Continuem baixant la productivitat en la citricultura. En 20 anys ja hem baixat quasi dos milions de tones. En algunes varietats amb més baixada afecta a l’abastiment del mercat i hi ha animació de preus. També és veritat que els costos han pujat de manera preocupant per als tractaments fitosanitaris. Això ha provocat que augmenten els residus. El que tinga collita tindrà un ingrés suficient per a viure una mica millor però hi haurà molta gent que no té collita o que en té molt poca i que amb l’augment de costos li costarà de la seua butxaca.

Aquesta baixada de la producció és l’últim efecte que té la DANA en el camp?

Imagine que l’efecte de la dana va unit a una primavera molt plujosa, a una calor de sobte molt forta i a que l’edat de l’arbrat citrícola de la Comunitat Valenciana cada vegada és major. Això fa que pensem que cal una reestructuració del sector citrícola, un rejoveniment de les plantacions i donar eixa vitalitat que dóna la planta jove a les collites i a la productivitat. Sense oblidar les amenaces que tenim de les plagues amb les quals no podem. Malgrat haver avançat molt en la lluita biològica, encara són necessàries les matèries actives de productes químics per a combatre les plagues.

Els pesticides que diuen alguns en pla despectiu són els antibiòtics que necessiten les plantes per a estar sanes i produir producte de qualitat en quantitat suficient perquè les persones que les cultiven puguen viure dignament. Això és alguna cosa que no entén molta gent. Europa és la zona més segura del món perquè es guarden els terminis de seguretat perquè la corba de dissipació dels productes que s’han utilitzat desaparega. En l’Albufera de València, en les anàlisis d’aigües ixen molts dels antibiòtics i químics que gastem per a la salut de les persones, com és el cas del paracetamol. Ixen en les anàlisis perquè els nostres ronyons no els depuren en quantitat suficient.

La previsió de la campanya és bona?

La campanya citrícola té una perspectiva positiva. Potser per aquesta escassetat. Esperem que es mantinga i esperem que tot comerç que comercialitza cítrics, quan hi ha quantitat suficient per a portar-ho als lineals, també enguany ho faça. Jo ja estic en contacte amb representants de cadenes de distribució alimentària, em referisc al supermercat, per a seure’ns i veure la seua disponibilitat. Ja estan baixant les importacions de l’hemisferi sud i en un mes tindrem les clementines extra primerenques i les satsumes.

Quan parles de seure’t, et refereixes a Mercadona i Consum?

Nos seiem tots els anys amb l’associació que els representa.

Són un aliat de l’agricultor?

Bé, no sé si són aliats però, indubtablement, som complementaris. Ells venen els nostres productes i ens preocupem que ho etiqueten bé, quan algun supermercat de tots els que hi ha diu ‘origen Espanya’ quan no és d’Espanya, ho denunciem públicament. El cortés no lleva el valent, però sí que tenim un canal de diàleg que crec que sempre és més beneficiós que una guerra oberta.

Després de tanta ofensiva dels agricultors, heu aconseguit ja que els supermercats que no us feien cas ho fagen?

He de reconèixer una cosa: les directrius de les matrius són molt clares. Cal complir la llei i fer-ho bé. Ha hagut despistes, errors puntuals. Algú despistat que ha rectificat ràpidament i li ha caigut una bona bronca.

Com ha canviat l’inici de la campanya de la taronja valenciana al estar ja amb l’etiqueta diferenciada de la que ve de Sud-àfrica?

No arribava a marcar el preu la taronja de Sud-àfrica però sí que hi havia una presència de una taronja que estava al final del seu trajecte i amb tants dies de viatge junt amb la que començava ací. El problema és que ara Sud-àfrica ven el doble del que venia a Rússia perquè ens han vetat la nostra taronja. Hi ha un problema de seguretat sanitària perquè no pot ser que estiguem detectant contínuament partides de cítrics amb plagues, algunes de quarantena i molt perilloses. No ens sembla bé.

Com creu que afectarà aquest any la competència d’Egipte al final de la campanya de la taronja?

Egipte té molta calor i no és or tot el que relueix. El seu excés de sol perjudica a les plantes perquè respiren pitjor. Poden fer moltes tones de taronges que potser no són comercials però sí que poden ser molt útils per a fer suc. Fins a l’any passat, la preocupació era creixent perquè es van dedicar a entrar amb preus a la baixa aprofitant la seua mà d’obra barata però ara, amb tecnologia que han comprat a Europa i molta a Espanya, han optat per fer set grans indústries que van a potenciar la transformació del suc i que vendran suc arreu del món. Creu que l’enemic tan gran que anava a ser no ho serà tant en les taronges madures.

Al final, els principals enemics seran els països que no produeixen taronges.

Naturalment. Hi ha països europeus amb desinterés que els dóna igual que vinguen plagues o no i que els dóna igual d’on siga la fruita. Volen un guany menut però dominar el mercat, com fa Holanda. Són els enemics a Europa. Els enemics dels agricultors del Mediterrani els tenim a Europa.

Aquest any ha començat molt prompte la compra de taronges. Per què?

Hi havia una floració extraordinària, van caure les flors, els arbres es van posar grocs i el comerç va veure que hi ha varietats com la clemenules que tenien caigudes extraordinàries i s’han volgut garantir el subministrament. Al juliol ja hi va haver compres. La llotja de preu ha començat abans a cotitzar perquè hi havia operacions. Veiem descens de producció i cal lligar producció. Passa el mateix en el caqui, que també té una caiguda de producció enorme entre la DANA i les plagues.

Dins de la Comunitat Valenciana, què poden fer les empreses i/o les administracions perquè aquesta crisi contínua en el camp puga canviar?

En l’agricultura valenciana, i molt especialment la citricultura, necessitem un pla Marshall amb unes directrius molt clares de quin tipus de reconversió ha de fer-se, quina reestructuració ha de fer-se i de quina forma financerament això es pot fer. Indubtablement, l’autonomia té les funcions d’agricultura cedides per l’administració, però al mateix temps qui té les regnes no és la conselleria ni el govern autònom. El qui té els diners que dóna les autonomies és el govern i el qui parla i modifica lleis a Brussel·les és el Govern.

Cal veure quina política hidràulica ha d’haver per a subministrar aigua als cultius i ací xocam en què Espanya, que filosòficament és contrària a entendre que l’aigua és vida i que on no hi ha aigua, hi ha desert.

I, per la part empresarial, en quina mesura està sent útil que Intercitrus es vaja a reactivar?

Jo crec que la decisió de les organitzacions agràries, de les cooperatives i del Comité de Gestió de Cítrics que estem en Intercitrus ha propiciat que ens donàrem compte de la realitat que estem vivint. Estan venint fons d’inversió de fora molt selectius a buscar empreses viables i comprar-les. En la citricultura no tot va mal ni tot va bé. Davant aquesta situació, hem pensat que Intercitrus ha de donar la talla i ha de renunciar a molts egos per a arribar a acords de consens per a posar en marxa una nova vida en Intercitrus.

I ho hem fet. I hem propiciat no solament una campanya de promoció, hem propiciat també que siga el propi sector també el que es mull, a través de la interprofessional, en la defensa sanitària, en la investigació i en el control de plagues que pot destruir totalment l’agricultura valenciana.

El que no entenc és que alguna organització agrària s’aposte en contra d’Intercitrus. No entenc que companys d’una organització agrària com és Asaja d’Andalusia estiga en contra. No entenc que Ailimpo, que va nàixer com un acord dins d’Intercitrus perquè se n’anaren d’Intercitrus perquè ens centrávem més en taronges i mandarines, també atente contra Intercitrus al·legant en contra. Vam posar la catifa roja perquè es poguessin convertir en interprofessional perquè no es podrien fer si no ho acceptava Intercitrus. A Espanya es veuen moltes coses. La cavalleria brilla per absència.

El que sí que està clar és que Intercitrus, els que representem a la majoria de taronges i mandarines d’Espanya, estem disposats a almenys demostrar que tenim idees clares i que tenim objectius clars. Esperem que el Ministeri ho entenga així i que de veritat suporte al màxim a Intercitrus, la interprofessional més antiga d’Espanya i que de nou ha renascut amb voluntat de futur i amb un pla molt objectiu i clar. Es mereix el respecte de tots.