El repte de l’habitatge turístic per a Català: el 86% de l’oferta opera fora de registre.

La gestió dels Apartaments d’Ús Turístic (VUT) es consolida com l’assignatura pendent del govern municipal de María José Catalá. Malgrat l’enduriment normatiu i del desplegament de recursos de control, les dades de novembre de 2025 revelen una bretxa estructural entre l’oferta real de mercat i la legalitat administrativa: només el 13,5% dels apartaments que es comercialitzen a la ciutat de València compten amb registre oficial.

Segons els últims registres de la plataforma de rastreig de la Fundació Visit València —que monitoritza l’activitat de les plataformes Booking, Airbnb, Homeaway i Tripadvisor—, la ciutat oferta actualment 9.003 apartaments turístics.

No obstant això, aquesta xifra contrasta frontalment amb l’estadística oficial de la plataforma “Focus”, també de Visit València, que només reconeix 1.220 apartaments donats d’alta i en situació legal.

Aquesta disparitat situa la taxa d’il·legalitat estimada en un 86%. Per districtes, la pressió es concentra de forma asimètrica. Mentre el districte de Ciutat Vella lidera l’oferta amb 2.028 apartaments turístics ofertats, les Pedanies del Sud i l’Albufera són les zones que presenten la menor incidència, amb 119 unitats.

Quan María José Catalá va arribar a l’alcaldia al maig de 2023, un dels seus principals objectius va ser posar fre a la proliferació dels apartaments turístics, que en aquell moment fins i tot havien obtingut el permís d’ocupar les plantes baixes i els baixos comercials dels edificis. Les mesures van començar a implantar-se al maig de 2024. En aquella data, el consistori va aprovar per unanimitat una moratòria d’un any per a suspendre la concessió de llicències en comunitats de propietaris i baixos comercials. Aquesta suspensió temporal, que continua vigent, es va complementar amb un pla de control exhaustiu que ha elevat el volum d’inspeccions en un 556% en comparació amb el mandat anterior. Amb un equip recentment format d’inspectors, aquesta activitat va permetre el tancament de prop d’un miler d’establiments i la paralització d’altres mil llicències que havien estat sol·licitades abans de l’entrada en vigor de la moratòria.

En l’àmbit urbanístic, el ple d’abril de 2025 va donar un pas més en modificar les normes del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) per a restringir els usos terciaris hotelers. La normativa actual impedeix la implantació de noves places en barris, on el ràtio de places turístiques supera el 8% de la població empadronada. Així mateix, s’ha establit un blindatge de l’ús residencial en limitar el nombre de vivendes turístiques al 2% del total d’immobles residencials de cada barri. Aquesta restricció és notablement més severa que l’aplicada anteriorment en zones com el Cabanyal, on el límit se situava en el 10%. La normativa també protegeix el teixit comercial local, permetent l’ús turístic només en el 15% dels locals de cada illa per a garantir que el 85% restant es destine a serveis com farmàcies, oficines o comerç de proximitat.

No obstant això, la resiliència de l’oferta il·legal ha obligat l’Ajuntament a buscar alternatives a aquesta via sancionadora. L’última decisió municipal consisteix a atorgar un termini de sis mesos perquè els pisos turístics il·legals que compleixen amb els requisits de habitabilitat es reconvertisquen en vivendes residencials. Aquesta mesura es presenta com un intent de regularitzar el parc immobiliari i alleujar la pressió sobre el lloguer de llarga durada. No obstant això, l’efectivitat d’aquesta “amnistia condicionada” dependrà, com asseguren des de l’ajuntament, de l’estudi “cas per cas” de la habitabilitat de cada immoble, en un escenari on el 86% de l’oferta actual prefereix, de moment, mantenir-se en els marges de la normativa local.

Així doncs, encara que el nombre d’apartaments il·legals ha experimentat un descens del 15% des de gener de 2025, la resiliència de l’oferta no registrada segueix desafiant els esforços municipals per recuperar el control del sector.