La ceràmica espanyola resisteix als EUA malgrat la caiguda del consum i els aranzels de Trump.
Un informe d'Ascer destaca que el mercat estatunidenc tancarà el 2025 amb el nivell de demanda més baix en una dècada.
Persones visiten estands en el certamen internacional de la ceràmica, equipament per a bany i pedra natural, Cevisama (Foto d’arxiu). Rober Solsona / Europa Press
Comentarios
La indústria ceràmica espanyola manté la seua posició als Estats Units malgrat el retrocés del consum i un entorn aranzelari advers. Així es desprén de l’informe ‘US Industry Overview’, elaborat per a la patronal Ascer (Associació Espanyola de Fabricants de Rajoles i Paviments Ceràmics), que confirma que el mercat nord-americà tancarà 2025 amb el nivell de demanda més baix en una dècada, però amb una previsió de recuperació moderada en 2026.
L’estudi assenyala que el consum nacional de rajoles ceràmiques caurà enguany fins als 250,9 milions de metres quadrats, un volum equivalent al registrat en 2014. Les previsions per a 2026 apunten, no obstant això, a un creixement del 3%, concentrat en la segona meitat de l’exercici i sustentat principalment per la remodelació residencial, que continua actuant com a motor del sector en un context de tipus alts, menor estalvi familiar i un descens del sentiment del consumidor.
Malgrat el frenada de la demanda, Espanya conserva una posició sòlida en el mercat nord-americà, competint amb països com Itàlia, Índia, Mèxic i Brasil. L’informe reflecteix que el cost mitjà CIF de la ceràmica espanyola -el que paga l’importador nord-americà per cada metre quadrat quan la mercaderia arriba al port dels Estats Units, amb transport i assegurança inclosos, però abans d’aranzels i distribució- ha disminuït lleugerament fins a 18,4 dòlars per metre quadrat en 2025, mantenint-se per sota del pic assolit en 2022 i situant-se en una franja intermèdia entre els fabricants d’alta gamma i els de baix cost.
El principal fre, els aranzels de Trump
El principal obstacle per a la indústria espanyola continua sent la pressió aranzelària imposada per Donald Trump. Els Estats Units aplica un 15% a les importacions de ceràmica procedents de la Unió Europea, mentre el Tribunal Suprem del país no ha resolt encara sobre la validesa dels aranzels vinculats a la International Emergency Economic Powers Act (IEEPA), la continuïtat de la qual genera incertesa entre importadors i distribuïdors.
Aquesta inseguretat jurídica contrasta amb la situació de Mèxic, les exportacions del qual poden quedar lliures d’aranzel si es tramita el certificat USMCA.
L’informe també documenta transformacions de fons en l’estructura del mercat. El 71% de les rajoles consumides als Estats Units en 2024 van ser importades, la qual cosa reforça la dependència del mercat exterior enfront de la producció domèstica.
Quant a distribució, el retail especialitzat -liderat per Floor & Decor i The Tile Shop- ja concentra el 28% del mercat, superant als grans home centers. Aquesta evolució obliga els fabricants espanyols a ajustar catàleg, formats i logística per a respondre a noves demandes.
Entre les tendències amb major tracció destaquen els grans formats, els nous formats quadrats (80×80, 100×100, 120×120), els revestiments artesanals tipus zellige, les sèries de travertí i pedra càlida, i el creixement dels paviments de 2 cm per a exterior, vinculats a l’auge dels espais indoor–outdoor.
No obstant això, l’expansió del gran format es veu limitada per la escassetat d’instal·ladors qualificats als Estats Units, un repte que associacions com Ascer busquen mitigar col·laborant amb programes de formació com els del Ceramic Tile Education Foundation.
De cara a 2026, l’informe anticipa que les empreses que aconseguisquen guanyar quota seran aquelles capaces d’oferir sistemes complets adaptats al client nord-americà: col·leccions coherents, solucions per a interior i exterior, formats versàtils i una logística optimitzada que facilite l’ompliment de contenidors.
Malgrat les pressions competitives i regulatories, la ceràmica espanyola manté un posicionament sòlid i encara el pròxim exercici amb una finestra d’oportunitat en el segment de la remodelació i en els estats de major dinamisme demogràfic.
