València perd el 70% de la seua oferta en habitatge mentre contagia l’augment de preus a la seua àrea metropolitana.

L’emergència habitacional ja no és només una qüestió de preus: la ciutat de València ha desaparegut del mapa de la producció immobiliària lliure. Així ho revela l’últim informe de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), corresponent al primer trimestre de 2025, que alerta d’una pèrdua del 70% en l’oferta d’habitatges de nova construcció plurifamiliars respecte a 2019.

Un esfondrament de l’activitat que, segons la Càtedra, podria trencar els equilibris socials i territorials de l’àrea metropolitana i que, en comparació amb 2019, els preus han pujat un 85%, com ja ha contat aquest mitjà a través de la llei d’oferta-demanda.

La absència d’oferta immobiliària a València capital -especialment en districtes com Ciutat Vella, Algirós, La Saïdia o El Pla del Real- ha desplaçat la pressió cap a les comarques limítrofes.

Segons l’estudi, el nombre de promocions actives s’ha concentrat en només tres districtes urbans i en municipis del cinturó metropolità, com Paterna, Godella o El Puig, els preus dels quals ja superen àmpliament els 3.000 €/m²: “La pressió de la demanda ha contaminat tot el sistema metropolità”, ha alertat Fernando Cos-Gayón, director de la Càtedra.

Aquesta transformació del mercat ha generat un nou patró residencial: els preus pujen a ritmes de dos dígits (entre el 18% i el 29%) en les zones millor connectades de l’Horta Nord, Horta Oest i Horta Sud, provocant un procés que la Càtedra ha qualificat d'”expulsió silenciosa” de famílies de classe mitjana que ja no troben alternatives dins de la ciutat.

“S’està produint un buidatge estructural del centre urbà i una suburbanització forçada que empeny els residents a allunyar-se més enllà del seu entorn vital”, ha assenyalat Cos-Gayón.

El maó està en la zona metropolitana

Les dades són eloqüents: només 33 promocions de nova construcció estan actives en tota València, i en huit dels seus 19 districtes no hi ha ni una sola promoció plurifamiliar útil per a estimar preus.

Aquesta paràlisi del sector contrasta amb l’auge immobiliari en municipis propers. Sagunt, amb la fàbrica de Volkswagen en construcció, ha vist augmentar el preu mitjà de l’habitatge en un 35% interanual, i Godella registra ja valors per sobre dels 3.600 €/m², superiors als de la pròpia capital.

En paral·lel, l’oferta a l’Horta Sud s’ha disparat més d’un 200% en només un trimestre, encara que des de nivells molt baixos, amb pujades de preus que rocen el 20%. En municipis com Albal, els preus han crescut un 52% en l’últim any. “L’àrea metropolitana ja no és una alternativa econòmica, sinó una prolongació directa del mercat tensionat de València”, adverteix l’informe.

L’arrendament és “una càrrega permanent”

L’informe també ha alertat del deteriorament del mercat de l’arrendament. El preu mitjà de l’arrendament a València ha assolit els 1.674 euros mensuals, el que equival a 18,04 €/m², que es dispara a partir del 2020.

A més, un 35% dels contractes ja són temporals, amb un augment de 13 punts percentuals en només tres mesos. Aquesta precarietat, segons l’informe, està directament relacionada amb l’efecte dissuasiu que ha tingut la Llei d’Habitatge de 2023, la inseguretat jurídica de la qual ha provocat una retirada massiva d’habitatges del mercat tradicional.

https://app.datawrapper.de/edihttps://app.datawrapper.de/edit/nntvr/publisht/nntvr/publish

“L’arrendament ja no representa una alternativa viable: és una càrrega estructural que impedeix a les famílies estalviar per a la compra, atrapant-les en una situació sense sortida”, ha denunciat el director de la Càtedra.

Risc de fractura urbana

Segons l’Observatori, si no es reverteix amb urgència la tendència actual, “València corre el risc de convertir-se en una ciutat sense oferta, sense accessibilitat i sense projecte urbà per a la seua població resident”.

A això s’afegeixen riscos emergents, com la possible proliferació d’assentaments informals en zones com el Jardí del Túria, mencionats expressament en l’informe.

Per això, la Càtedra urgeix a activar quant abans el nou mòdul dinàmic de preus, que va fer el govern de Carlos Mazón, per a l’habitatge protegit -recollit en el Decret 180/2024 de la Generalitat Valenciana- com a única via per a reactivar la promoció privada d’habitatge assequible.

“Els models predictius mostren que la construcció massiva de VPP pot relaxar els preus i retornar l’accés a l’habitatge a una generació atrapada”, conclou el document.