València, sense sòl: hi ha PAI sense executar per a 10.000 habitatges i se’n consumeixen 3.000 a l’any.

València afronta una situació de creixent tensió en el mercat immobiliari marcada per l’escassetat de sòl finalista per a habitatge. Els principals agents del sector coincideixen a assenyalar que la falta de sòl disponible s’ha convertit en un dels factors clau que expliquen l’increment sostingut dels preus, tant en compra com en lloguer, en la capital del Túria. Les fins a 10.000 cases pendents de construir, a més, corresponen a desenvolupaments ja previstos en diversos Programes d’Actuació Integral (PAI) per executar en els pròxims anys.

En concret, segons les estimacions del sector, les bosses de sòl actualment existents en la ciutat permetrien desenvolupar, en conjunt, entre 8.000 i 10.000 habitatges nous. No obstant això, aquesta capacitat resulta limitada si es compara amb el ritme d’absorció del mercat, ja que València consumeix al voltant de 3.000 habitatges a l’any. De mantindre’s aquestes xifres, el marge de creixement residencial quedaria pràcticament esgotat en un termini de tan sols tres o quatre exercicis.

A més, aquestes 10.000 habitatges pendents de construir corresponen íntegrament a obra nova i provenen de desenvolupaments ja previstos en aquests PAI que segueixen sense executar-se. Entre ells destaquen àmbits estratègics com el Parc Central, El Grau (per part d’Atitlan) o Benimaclet, considerats clau per al futur urbanístic de la ciutat però encara bloquejats per diferents dificultats administratives, urbanístiques o de gestió.

En una trobada del CTAV amb representants de la patronal valenciana de promotors Aprova i amb el director de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la UPV, Fernando Cos-Gayón, s’ha abordat les dades de tancament del curs tant referents a visats com a projectes realitzats. Les dades revelen l’estancament del nombre d’habitatges creats o projectats en els últims 5 anys. En 2025 es van construir 6.000 habitatges en la província de València, quan abans de l’últim lustre les xifres oscil·laven entre les 7.000 i les 8.000 a l’any. La construcció d’habitatge de protecció pública tampoc creix, amb 500 habitatges a l’any des de 2021.

En aquest context, guanya protagonisme el debat sobre el model de ciutat. Front a les propostes que defensen la creació de “noves ciutats” o grans desenvolupaments perifèrics capaços d’absorbir el volum de demanda, cada vegada més experts defensen des de fa anys un creixement urbà basat en la compacitat i no en l’expansió extensiva. Aquesta visió aposta per optimitzar el teixit urbà existent i reduir el consum de nou sòl.

Dins d’aquesta estratègia, la rehabilitació d’habitatges es consolida com una alternativa a l’alça. Encara que l’obra nova segueix tenint un pes majoritari, les dades reflecteixen un canvi de tendència. Segons xifres del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València (CTAV), el 84% de les habitatges construïts en 2025 correspon a obra nova. No obstant això, en aquest mateix any s’ha afiançat el creixement dels projectes de rehabilitació, que ja representen una part rellevant de l’activitat del sector.

En termes de superfície, la rehabilitació ha registrat un increment del 37% respecte al mateix període de 2024, la qual cosa evidencia un major interès per la renovació del parc residencial existent. Aquest avanç respon tant a la falta de sòl disponible com a la necessitat d’actualitzar edificis antics, millorar l’eficiència energètica i adaptar les habitatges a les noves demandes socials i demogràfiques de la ciutat.

Així, mentre València s’acosta a un escenari d’esgotament del sòl residencial, la rehabilitació emergeix com un dels principals vectors per sostindre l’oferta d’habitatge i contenir, almenys en part, la pressió sobre els preus en els pròxims anys.

L’habitatge, una emergència social

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels ciutadans, a causa de l’alça de preus, l’escassetat d’oferta i la pressió en el mercat del lloguer. El Banc d’Espanya estima un dèficit habitacional a Espanya d’aproximadament 700.000 habitatges.

Després d’un període desenvolupista 1998-2007 en què es va construir a Espanya més del doble de l’estàndard normalitzat d’habitatges (650.000 habitatges a l’any front a 300.000), ens trobem en una etapa d’emergència social amb a penes 90.000 habitatges a l’any en tot el territori nacional.