Baleària insta a Mar Chao a eradicar la precarietat per a passatgers i camions entre València i Balears.
Mar Chao assegura que "no ho té clar" després que els seus fitxatges prefereixen fugir del Port de València i ella estiga entre el "pic i pala" i el "borró i compte nou".
Baleària, primera naviliera d’Espanya, ha demanat a la presidenta del Port de València, Mar Chao, que acabe amb les instal·lacions precàries que té el tràfic de passatgers i de camions que transporten els subministraments bàsics entre València i les illes Balears. En 2018 es va iniciar el concurs d’una nova terminal que va ser adjudicada en 2022 a l’empresa de Adolfo Utor. Ahir Mar Chao va decidir anul·lar la concessió.
Aquesta terminal és fonamental en una de les dimensions que té el Port de València com a infraestructura crítica per a Espanya. El subministrament, per exemple, de Mercadona a les illes Balears és fonamentalment traslladat de manera diària per Baleària des de València per la qual cosa sense aquest node de connexió hi hauria desabastiment a Mallorca, Menorca i Eivissa.
Aquest servei, juntament amb el de transport de passatgers entre València i les illes Balears i Algèria, es realitza ara des de barracons temporals. La reacció de Baleària a la decisió del port de València va ser: “Baleària, podent acceptar les raons tècniques de l’APV per a prendre aquesta decisió, sent que, després de tants anys, haja de seguir operant en unes instal·lacions precàries i insuficients, molt per davall dels seus estàndards de qualitat habituals, i que cada dia pateixen els passatgers que viatgen a les Illes Balears i Algèria”.
A això, afig: “La companyia confia i sol·licita a l’APV que en un futur pròxim puga concretar una solució vàlida, que li permeta oferir als seus clients unes instal·lacions portuàries modernes i de qualitat”.
Mar Chao es contradiu en les seues declaracions
Les declaracions de Mar Chao van ser una dispersió molt llunyana a la concreció demanada per la naviliera de Dénia. No tot és convocar als mitjans, també cal comunicar amb coherència després. L’anunci de la presidenta del Port de València es va produir en una atenció als mitjans de comunicació en la qual va acumular contradiccions contínues que dinamitaven les seues pròpies declaracions.
Per a dir que anul·lava l’adjudicació de 2022 de Baleària per a la terminal de passatgers i tràfic ro-ro va començar dient: “Vivim en un moment històric del port de València, estem desbloquejant i s’estan desbloquejant un munt de projectes que estaven encallats i els estem traient endavant”. Dos minuts i mig d’autobombo després, va dir: “Hui portàvem al Consell la extinció per revocació de la concessió atorgada a Puerto Natura (filial de Baleària)”.
La seua explicació és: “Quan ens hem posat a analitzar amb la precisió tècnica que requereix uns quants anys després, perquè la concessió es va atorgar en el 2022, però s’havia començat a treballar molts anys abans, probablement al voltant del 2018, jo crec que s’havia començat a treballar això, doncs la realitat és que, calculen vostès, des del 2018 fins ara, ha plogut molt“.
El que sí va deixar clar és la seua responsabilitat en aquesta paràlisi que quasi coincideix al complet amb el seu mandat al capdavant del Port de València. “Aquesta presidenta ha elevat al Consell d’Administració la revocació de la concessió atorgada a Puerto Natura amb la intenció de desenvolupar, en tot aquest àmbit, una millor solució tècnica per a servir el tràfic de passatge”.
Les declaracions oficials de la presidenta de l’Autoritat Portuària de València també deixen aquesta versió dels fets: “Amb el qual, el que estem fent és, dit col·loquialment, com un poc de borró i compte nova, per a fer una millor anàlisi, acometre les inversions, i que jo crec que al final quedarà tot molt millor“.
La seua facilitat per a reiniciar la va conjugar amb que ella “pico i pala” i assegurant que treballa moltíssim. Literalment, va afirmar: “No hem parat de treballar. Era un tema difícil. Era un marró que teníem“.
Qüestionada per l’opció que prendrà després de tot el temps dedicat a la matèria, Mar Chao va contestar: “Doncs anem a anar veient-ho. En aquests moments el que volem, perquè no hem parat de treballar, encara que us parega mentida, arribar ací costa molt i són moltes hores de treball en això, i el que volem és traure a licitació tots els projectes que són imprescindibles per a poder donar servei als vaixells”.
Davant la vaguetat de la resposta, se li va preguntar pel més genèric del projecte, és a dir, si s’optaria per una terminal pública o per terminals privades per a cada operador. La resposta de Mar Chao en primera versió va ser: “Estem… eixe punt no el tenim analitzat i bé, perquè queda veure tot… Ara ens estem centrant en tota la part de desenvolupament d’infraestructura terrestre”. En segona versió: “No ho tinc clar, no ho tinc clar“.
Una altra de les contradiccions de Mar Chao va ser en si la pròpia estructura de la seua comunicació. Va arribar amb una autorització de sòl a Toyota al Port de Sagunt i l’anul·lació de la terminal de Baleària a València però les seues primeres paraules van ser: “Seguint el que sempre vaig comentar, que quan hi haguera qüestions rellevants jo compareixeria, havíem convocat aquesta convocatòria de mitjans per unes qüestions que es portaven al Consell d’Administració“.
No obstant això, no va començar per eixos assumptes sinó demostrant amb les seues paraules la desconnexió que tenia amb el seu director general ja que no s’havia assabentat que la seua mà dreta anava a dimitir el dia que anulava, a proposta pròpia, la concessió a Baleària. “Addicionalment, ha sorgit, que començaré per ahí, un tema addicional, que ha sigut la presentació de la renúncia voluntària del director perquè es reincorpora al Ministeri de l’Interior”.
En aquest sentit, va ser especialment cridaner com Mar Chao incidia en: “vol tornar (Enrique Belda) al Ministeri de l’Interior, d’on venia i d’on jo l’havia captat per a aquesta aventura” i en “he apostat i he elevat eixa proposta (nomenar a Aurelio Acedo) al Consell d’Administració, que l’ha ratificada per talent intern de la casa, per apostar per promoció interna”. D’aquesta manera, reconeix que quan va poder promocionar va optar per fitxar i que quan els seus fitxatges renuncien a treballar amb ella recorre a les opcions que prèviament no considerava vàlides.