La patronal de la fusta tanca la porta a Salva Navarro per a continuar en la CEV: «Estem molt escocits»

Salvador Navarro, president de la CEV, va acudir ahir a la federació de la fusta i el moble per a recaptar suport per a la seua reelecció en les eleccions anticipades de la patronal autonòmica per al 6 de novembre i va rebre una negativa rotunda. Les esquírcoles continuen clavades. “Li hem dit que estem molt escocits”, explica Alejandro Bermejo, president de Fevama, en declaracions a Economia Digital després de la trobada amb el president de la patronal autonòmica.

La reunió s’emmarca en una ronda que ha iniciat Salvador Navarro amb les sectorials i empreses amb dret de vot en les pròximes eleccions de la patronal autonòmica. En l’entrevista que Cristóbal Aguado, president de AVA, va concedir a aquest periòdic, ja va posar en alerta que el president de la CEV estava de ronda per les sectorials.

Aquest dijous, 18 de setembre, està previst que la Confederació Empresarial Valenciana doni inici al procés electoral fent públic el document clau per al procés: el cens. A partir d’ací, els que estan empentant una candidatura alternativa podran fer números i començarà la següent fase.

Els que vulguen presentar-se a les eleccions de la CEV han de presentar l’aval d’almenys el 20% dels drets de vot. Per a això, tenen poc més d’un mes per a aconseguir-ho. Les calculadores es preparen per a eixir fum.

Després de la cita d’aquest dijous, es comunicarà a les patronals quants vots tenen dret cada una i durant un termini de 15 dies hauran de comunicar qui serà el representant de cada un dels vots.

Després, hi haurà altres 15 dies per a captar aquest mínim del 20% dels vots per a presentar la candidatura. Per tant, no serà fins d’aquí a poc més d’un mes com a màxim quan serà oficial si a més de Salvador Navarro hi ha un altre candidat.

La qüestió a dilucidar, segons expliquen fonts empresarials, és quants vots tindrà cada associació empresarial i cada empresa amb dret a vot. Els nervis que bloquegen (o retenen tàcticament) al candidat alternatiu estan motivats en la inseguretat que suposa no tindre clar si les seues comptes surten o no.

El que els fets constaten és que Salvador Navarro no s’ha anat de viatge a la patronal on el destí dels seus vots està clar sinó als territoris més hostils on l’oposició pot ser més ferma.

A Fevama recorden que a la Nit de Fevama 2025, en la qual va estar Marián Cano, consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, així com el secretari autonòmic d’Indústria, Felipe Carrasco, tal com va poder veure ‘in situ’ Economia Digital en estar en la gala, no va servir perquè Alejandro Bermejo i Fevama rebessin el suport de la CEV en l’homenatge a Antonio Baixauli que es va realitzar.

Sí que va estar José Vicente Morata, president de Cambra de Comerç, i Begoña Puigmoltó, relacions externes de Fira València. Acostumats, com estan, a compartir taula i tovallola (cosa que repetiran en breu per qüestions pròpies de la vida social) es recorda el ocorregut en aquella ocasió.

La distribució d’aquells suports rebuts i no rebuts el passat mes de maig no és baladí en el si de l’organització de la fusta i el moble que va intentar en temps del Botànic (i també amb Mazón) arribar a llocs de direcció rellevants al capdavant de Fira València amb l’argument (utilitzat fa uns anys) que Fevama tenia dos dels tres principals esdeveniments del recinte firal (i durant aquest temps han absorbit el tercer: Cevisama).

El missatge que Bermejo manda indirectament en dir que està “molt escocit” amb Salva Navarro abans que es faça públic que hi ha un candidat alternatiu a la CEV és que si des de València es poden concretar discrepàncies també es podrien fer públiques des de les altres dues províncies de la Comunitat Valenciana.

El que s’apunta des de les veus que demanen cautela i relativitzar el soroll és que si l’escalada de crítiques es fonamenta en l’exigència de tota patronal sectorial d’obtenir una vicepresidència amb veu rellevant i condicionant dins de la patronal autonòmica, el procés començarà a convertir-se en una lluita d’egos en la qual els projectes (siguen quals foren) quedaran enterrats a canvi de càrrecs.