L’entrada de Marroc en Boluda dispara les alarmes en el tràfic marítim espanyol.

L’operació per la qual el govern de Marroc ha entrat en la companyia de Vicente Boluda, principal operador marítim espanyol, ha fet saltar les alarmes per les implicacions geoestratègiques que té. El govern de Pedro Sánchez ha tingut una reacció oposada a la que va desplegar quan els àrabs de STC van posar el focus en Telefónica.

En lloc de saltar per la defensa d’una empresa estratègica, el president del Govern espanyol havia pactat amb el marroquí una fulla de ruta marítima conjunta que quadra amb la cessió que suposa l’entrada del Regne de Marroc en una empresa estratègica com és la corporació de Boluda. Des del sector portuari es considera “una contraprestació pactada” el fet que Marsa Maroc (empresa pública marroquina) compre el 45% de la gestora de terminals de Boluda.

L’operació es va anunciar el 16 de desembre, encara que apuntant que l’operació havia estat autoritzada pel Consell d’Administració de Marsa Maroc en una reunió del 19 de novembre de 2025. Entre mitjans, es va produir la reunió d’alt nivell entre Marroc i Espanya, que es va celebrar el 4 de desembre. En aquella reunió, Pedro Sánchez i Aziz Akhannouch, cap del govern del Regne de Marroc, van pactar un nou marc de relacions portuàries que ha fet saltar les alarmes en el sector portuari per les implicacions que té i la qual primera prova és l’entrada en l’accionariat de Boluda.

En la declaració conjunta que ambdós van signar es parla de que “reafirmen la seua voluntat d’ampliar encara més els horitzons de la seua sòlida i fecunda relació bilateral” i de crear un “espai de cooperació, prosperitat i seguretat en la Mediterrània”.

Hi ha diversos punts en els quals s’allana l’entrada de Marsa Maroc en Boluda. El pacte entre Pedro Sánchez i Aziz Akhannouch acorda: “Ambdues parts animen a les empreses marroquines a invertir a Espanya, aprofitant la seua estabilitat, les seues infraestructures i el dinamisme de la seua economia, i a aprofitar les possibilitats que ofereix com a via d’accés a la Unió Europea i a Amèrica Llatina”.

El focus, entre altres sectors, està en el sector portuari fins al punt en què Espanya es compromet a ser el finançador de Marroc en aquesta matèria. Aquesta decisió és especialment sensible pels ETS, és a dir, pels impostos que paguen els contenidors que arriben a Europa i que es deixen de pagar si s’utilitzen com a ports de distribució els ubicats a Marroc, com és el cas de Tànger Med. Aquesta competència que Sánchez es va comprometre a finançar és la que penalitza als ports d’Algesires, València i Barcelona en la mesura que perden tràfic de transbordament.

En concret, l’acord diu: “Els dos països procuraran utilitzar els instruments financers d’Espanya per a recolzar projectes d’interès prioritari per a ambdues parts que seran executats pel Govern marroquí, en particular, en matèria d’infraestructures, energies renovables, infraestructures hidràuliques estructuradores (dessalinització, transferència entre conques, reutilització d’aigües residuals), corredors logístics i portuaris”.

A més, l’acord entre Espanya i Marroc afirma que “les dues parts estudiaran la possibilitat de dur a terme projectes de mobilitat professional i formació a Espanya, especialment en l’àmbit dels conductors de transport terrestre”, la qual cosa suposa un punt de conflicte que ja existeix amb el pas de conductors marroquins a Espanya a través del “pont de Marroc”.

El pacte del 4 de desembre després de la reunió d’alt nivell entre Marroc i Espanya, a més de voler potenciar la indústria automobilística a Marroc que tant pot perjudicar a la ubicada a Espanya, aposta per “agilitzar i modernitzar els processos logístics portuaris, harmonitzar i garantir la interoperabilitat numèrica i digital dels sistemes d’informació portuaris i duaners, incorporant les consideracions de seguretat marítima i ciberseguretat portuària, i desenvolupar infraestructures marítimes sostenibles”.

La clau Aponte (MSC) en la cessió a Boluda

Les fonts portuàries consultades per Economia Digital incideixen que per a entendre l’operació de Marsa Maroc amb Boluda cal retrotraure’s a l’operació que prèviament va fer Vicente Boluda amb Aponte, filial de MSC. Aquesta aliança, que finalment va ser aprovada al juny d’aquest any, converteix a Boluda i a MSC en socis. I a Mar Chao, presidenta de l’Autoritat Portuària de València, en col·laboradora necessària en la mesura que va aprovar la sol·licitud d’hipoteca de la concessió de Boluda en l’APV per a finançar aquesta operació.

“Els interessos de MSC enfront de Canàries són molt forts i el govern de Marroc li ha permès que s’instal·le allí. L’operació sembla una contraprestació pactada en la qual deixen a MSC entrar a Marroc a canvi de que Marroc entre Espanya“, expliquen des de l’anàlisi portuari sense entrar en els motius que porten a Pedro Sánchez a prendre aquesta decisió.

Des del punt de vista de canari, el que busca Marsa Maroc és complementar els seus ports a Nador, Casablanca i Agadir amb ports com el de Las Palmas, un aspecte que ja han assenyalat experts del sector. La companyia de Boluda en la qual l’empresa pública marroquina ha entrat té  nou terminals ubicades en els ports de Las Palmas, La Palma, Tenerife, Lanzarote, Fuerteventura, Sevilla, Vilagarcía, Cadis (Concasa) i Santander.