L’Hotel Marriot, la ZAL i el Palau dels Eixarchs: Catalá accelera llicències en inversions de quasi 1.000 milions.
L'ajuntament accelera l'activitat econòmica amb la concessió de 40 llicències hoteleres, l'impuls al Data Center de Vara de Quart i bonificacions fiscals del 95% per a empreses tecnològiques en La Marina.
La gestió administrativa s’ha consolidat com el principal motor de tracció econòmica a València. El desbloqueig d’expedients i l’agilitat en la concessió de llicències d’activitat han permès aflorar una inversió privada acumulada de 950 milions d’euros, un volum de capital que fins fa poc es trobava captiu per la burocràcia i que ara projecta la creació de milers de nous llocs de treball.
Un dels exemples més significatius d’aquest canvi de ritme és la posada en marxa del Grand Hotel Centenari València. Ubicat en l’antic edifici de Telefònica a la Plaça de l’Ajuntament, explota l’edifici ACHM Hotels by Marriott, firma presidida per Antonio Catalán. Davant els terminis històrics de l’administració, aquest projecte ha aconseguit completar el seu cicle d’inversió en temps rècord: després de sol·licitar la llicència en 2023, en només dos anys s’han superat els tràmits burocràtics i finalitzat les obres de remodelació. L’establiment ja es troba operatiu, integrant-se en un total de 40 llicències hoteleres gestionades durant els últims dos anys de mandat.
La actual política de llicències ha desencallat projectes que sumaven dècades de paràlisi. Un exemple és el Palau dels Eixarchs, el procés del qual s’activà després de 21 anys d’espera. El consistori concedí la llicència d’obres a la constructora LOVA TRES S.L. per a la rehabilitació d’aquest immoble, ubicat prop del Mercat Central i de l’església dels Sants Joans, per a la seua conversió a ús hoteler.
Amb aquesta autorització, obtinguda fa dos anys, es construeixen actualment dos edificis de nova planta als carrers Botella i Valeriola (de 39 i 25 habitacions), que s’integraran amb les 41 habitacions del Palau i un aparcament per a 75 vehicles.
Així mateix, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València es troba en reactivació després de quasi dues dècades paralitzada. En 2024 es van atorgar llicències clau, com la concedida en abril a MEDLOG, filial de MSC, per al desenvolupament de la seua plataforma logística.
Encara que la durada dels tràmits administratius previs va portar a la companyia a plantejar l’abandonament del projecte, l’obtenció dels permisos va permetre l’inici dels treballs. La previsió és que MEDLOG active el seu magatzem frigorífic a la ZAL a finals de 2026.
També la hostaleria a les platges ha avançat amb la tramitació dels expedients dels xiringuitos de la Malva-rosa. Després de l’obtenció dels permisos, les obres de reforma integral permetran la renovació d’aquests establiments i de la façana marítima.
No obstant això, l’Ajuntament no sols busca atraure capital mitjançant l’agilitat, sinó també a través d’una fiscalitat competitiva enfocada en la innovació.
Per exemple, atorgant Incentius a La Marina mitjançant l’aprovació d’una bonificació del 95% en l’ICIO (Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres) per a empreses tecnològiques que decideixen instal·lar-se o ampliar els seus projectes en aquest enclavament. Aquesta mesura busca consolidar a València com el pol tecnològic de referència a la Mediterrània.
Precisament en l’àmbit tecnològic, destaca el Data Center Nethits: el sector de la infraestructura digital rep un impuls definitiu amb la llicència per al centre de dades a Vara de Quart, que suposa una inversió de 60 milions d’euros i garanteix la sobirania de dades per a l’ecosistema empresarial local.
El consistori defensa que la “seguretat jurídica” i la “comunicació fluida” són actius econòmics tan valuosos com el propi sòl. Amb una inversió de 950 milions d’euros ja en marxa, València es posiciona en 2026 com una ciutat que ha passat de la paràlisi administrativa a ser un territori d’oportunitat per al capital institucional i el desenvolupament de sectors estratègics com l’hoteler, el logístic i el tech.