Silvia Blasco: «La debilitat del turisme no és model, sinó el relat»

Silvia Blasco és una de les 25 influents del turisme a la Comunitat Valenciana. Presidenta d’ApturCV, l’Associació d’Habitatges d’Ús Turístic de la Comunitat Valenciana. Sota el seu lideratge, l’entitat s’ha incorporat a la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), amb l’objectiu de donar un nou impuls empresarial i professional al sector. A més, com a presidenta de Fevitur des de 2025, treballa per integrar a particulars, gestors i empreses sota un model d’habitatge turístic legal, professionalitzat i sostenible.

Economia Digital realitza entrevistes a les 25 influents del turisme a la Comunitat Valenciana per conéixer la seua visió del sector, els riscos i oportunitats i prendre nota de les aportacions que els empresaris i directius més rellevants realitzen sobre el turisme.

Quines són les principals fortaleses del turisme a la Comunitat Valenciana?

La nostra major fortalesa és la diversitat. Poques regions europees poden oferir, en un radi tan proper, una oferta tan àmplia i coherent: des d’un litoral que ha sabut professionalitzar-se sense perdre la seua essència, fins a un interior que ha descobert en el turisme la seua millor eina contra la despoblació.

A això s’afegeix un teixit empresarial que s’ha guanyat a pols la seua reputació: empreses familiars, pimes i autònoms que han modernitzat la seua oferta amb inversió, formació i tecnologia.

Hui, la Comunitat Valenciana és sinònim de qualitat reglada i sostenibilitat social, amb més de 403.000 places turístiques inscrites legalment i un sector turístic que aporta més del 15 % del PIB regional.

Quines debilitats ha de corregir i quins reptes té per davant?

La principal debilitat del turisme valencià no és el model, sinó el relat. Sovint se’ns percep com un sector que ha de justificar-se, quan en realitat som un pilar econòmic que necessita estabilitat normativa i una planificació basada en evidència, no en ideologia. Hem de millorar la coordinació institucional, simplificar els marcs regulatoris i apostar per polítiques turístiques integrals que reconeguen la interdependència entre turisme, habitatge, ocupació i territori.

El gran repte és passar del creixement quantitatiu al qualitatiu: atraure talent, redistribuir fluxos, impulsar la formació i garantir que la prosperitat turística arribe a cada racó del territori.

En definitiva, evolucionar d’una política de control a una política de confiança i corresponsabilitat.

Com veu a la Comunitat Valenciana dins de 25 anys?

Dins de 25 anys imagine una Comunitat Valenciana líder en sostenibilitat integral: energètica, social i territorial. Amb destinacions intel·ligents interconnectades, on la gestió de dades i la digitalització permeten un equilibri real entre residents i visitants.

Visualitze un model on la frontera entre turisme i residència es desdibuixa, donant pas a un nou paradigma de mobilitat habitacional: persones que viuen, treballen, estudien o es cuiden temporalment en els nostres destinacions, generant valor durant la seua estada.

El turisme del futur serà més conscient, més pausat i més humà, i la Comunitat Valenciana té tots els ingredients per ser el seu millor laboratori.

Hi ha turismofòbia a la Comunitat Valenciana? Com s’ha d’actuar davant aquest moviment?

No crec que existisca una turismofòbia real a la Comunitat Valenciana. El que hi ha és una gran confusió alimentada per discursos simplistes que han convertit al turisme en el culpable de problemes estructurals que van molt més enllà del sector.

En realitat, tots som turistes en algun moment de la nostra vida. Quan visitem el poble del costat, quan passem un cap de setmana fora, quan dormim a casa d’un amic o en un allotjament reglat: en tots aquests casos ens desplacem, consumim, compartim i deixem una empremta positiva si es gestiona bé. El turisme no és “l’altre”. El turisme som nosaltres mateixos, movent-nos, coneixent, aprenent.

I per això, la manera d’actuar davant els discursos hostils no pot ser la confrontació, sinó la pedagogia: explicar, amb dades i amb empatia, que el turisme ben gestionat és convivència, identitat i progrés. No expulsa veïns; el que expulsa és la falta de planificació, la rigidesa del mercat d’habitatge i l’absència de polítiques eficaces de lloguer social.

El repte no és frenar al turisme, sinó governar-lo amb intel·ligència, perquè continue sent una font de prosperitat compartida i una eina per mantenir vius els nostres barris, pobles i ciutats.

Quin impacte tenen els apartaments turístics a la Comunitat Valenciana?

És fonamental aclarir que no és el mateix una vivenda d’ús turístic (VUT) que un apartament turístic o edifici d’apartaments turístics. Totes dues són modalitats reglades d’allotjament, però responen a marcs jurídics, operatius i de gestió diferents, encara que complementaris, dins de la Llei 15/2018, de Turisme, Oci i Hospitalitat de la Comunitat Valenciana.

Les vivendes d’ús turístic són habitatges complets, inscrits en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana, que s’ofereixen temporalment a través de canals legals i sota un règim d’activitat econòmica reglada i fiscalment transparent.

Poden situar-se tant en sòl residencial com en sòl terciari, conforme a la Disposició Addicional Segona de la Llei 15/2018, i estan subjectes a exigències de qualitat, traçabilitat i control.

Lluny de la imatge simplista de l’arrendament ocasional, el sector de les VUT ha assolit alts nivells de professionalització i digitalització, gestionades per particulars formats i empreses especialitzades que operen amb estàndards internacionals. Aquest ecosistema mixt —on conviuen microemprenedors i operadors consolidats— constitueix un dels grans motors d’innovació turística de la Comunitat Valenciana.

Els apartaments turístics, per la seua banda, són establiments d’allotjament turístic amb unitats independents, explotació empresarial unitària i serveis centralitzats.

Poden implantar-se en àmbits residencials o terciaris, sempre complint amb els requisits urbanístics i turístics pertinents.
A més, la seua regulació exigeix que l’explotació siga en conjunt —gestionant més del 51 % de les unitats— o en bloc, gestionant el 100 % de l’edifici, la qual cosa garanteix homogeneïtat, control operatiu i estàndards de qualitat.

Ambdós models coexisteixen, es complementen i responen a diferents segments de demanda, des del viatger familiar fins al professional desplaçat o el turista internacional que busca autonomia i autenticitat. Confondre’ls —com ocorre en el debat públic— genera errors normatius i de percepció.

Les VUT no són un fenomen nou ni un enemic de l’accés a l’habitatge: són una forma reglada d’allotjament temporal, tecnològica i socialment avançada, que democratitza el turisme i sosté rendes familiars.
Els apartaments turístics, per la seua part, són un eix vertebrador dins del conjunt de l’oferta professionalitzada, clau en destinacions de litoral i interior que aposten per l’excel·lència i l’estandardització.

Ambdós models, ben gestionats, representen el millor del turisme valencià: divers, regulat i plenament compatible amb la convivència i el desenvolupament sostenible.

El turisme valencià no necessita ser defensat: necessita ser entés. Perquè quan es comprén la seua complexitat i el seu impacte real, es descobreix que és —com deia un mestre— la força tranquil·la que sosté el nostre territori.