Tableros Folgado dona de baixa la seua llicència d’activitat després d’11 mesos sense cobrar del Consorci.
Folgado assegura que si les empreses afectades per la DANA no saben la indemnització del Consorci no poden alçar la persiana.

Instalaciones inundadas de Tableros Folgado tras la DANA del 29 de octubre
Vicent Folgado, històric dirigent del sector de la fusta i el moble, va procedir ahir a donar el tancament definitiu a Taulers Folgado. “Me’n vaig hui, 30 de setembre, a dona de baixa la llicència d’activitat de la meua empresa. Han passat 11 mesos de la DANA i segueixo sense cobrar del Consorci”, va explicar ahir Folgado a Economia Digital en acabar la inauguració de Fira Hàbitat València, hereva de la fira del moble de València que va tindre en Aldaia i l’horta sud el potent sector tradicional de la fusta.
Les instal·lacions de Tauler Folgado van ser arrasades per la DANA del 29 d’octubre, és a dir, fa ja més de 11 mesos. Estan ubicades al carrer Major d’Aldaia i tenien en el seu interior la història d’una empresa que anava a complir 80 anys. Eixa “història” incloïa des de tecnologia comprada recentment a maquinària totalment amortitzada i cuidada amb el manteniment necessari que permetia a la companyia una avantatge competitiva davant un competidor de nova creació que no disposa de capacitat productiva lliure de càrregues financeres.
Després de Nadal, tal i com ja va contar Economia Digital, Vicent Folgado va acomiadar a la gran majoria de la seua plantilla (va arribar a un acord per a un ERE de 48 treballadors) i va pagar íntegrament tots els deutes que tenia amb proveïdors i banca mentre esperava la indemnització del Consorci de Segurs. Quan s’acosta l’aniversari de la catàstrofe, el balanç és tràgic.
“Ens ha donat el consorci un avançament però no hi ha cap manera de saber quant anem a rebre“, explica Folgado, que calcula que la quantitat percebuda és del 40% del que en el seu expedient ha sol·licitat. “Altres empreses tenen només un 25% però això són càlculs que fem però no tenen cap validesa. Ningú ho sap”, matissa.
La lentitud en el pagament del Consorci de Segurs, unida al problema de la successió en l’empresa familiar, va portar a Taulers Folgado a determinar que no existia possibilitat alguna de continuïtat després de la DANA. “Les empreses que volen continuar no poden si no saben quant van a rebre del consorci”, raona el històric dirigent del moble.
Folgado assegura que la falta de pagaments es concentra, especialment, en els expedients més grans. “Paguen les quanties petites”, assegura, mentre la seua experiència li porta a concloure que els grans danys soferts per la DANA es concentren en els expedients endarrerits del Consorci de Segurs.
Beneficis per a cobrir despeses
El final de Taulers Folgado enterra un model empresarial en el qual l’acumulació de beneficis dins de l’empresa permet el pagament a empleats i proveïdors en els moments de problemes. La fàbrica de Taulers Folgado té 50 anys (l’empresa quasi 80), període en el qual ha anat acumulant maquinària que actualment en un 70% aproximadament ja estava amortitzada
Vicent Folgado ja va explicar la seua política: «Nosaltres tenim una política, que és la que hem tingut sempre però des de la crisi de 2008 encara més. La política de Taulers Folgado ha estat la de no repartir dividends, no repartir beneficis i anar fent una guardiola».
Els motius foren: «Amb la crisi de 2008, que vam tindre tres anys de pèrdues, tota la guardiola que havíem fet la vam haver d’usar i a més vam haver de posar diners. A partir de 2008, vam passar a ser molts més estrictes i no es va repartir ni un benefici, ni un sobresold ni res perquè arribarien les males i si arribaven les males volíem tindre una motxilla amb la qual superar la crisi. I ens ha vingut ara».