UGT-Ford desborda expectatives de convocatòria per a la seua assemblea mentre fracassen els sindicats d’educació
Vox reobri el debat sobre les subvencions amb una vaga en educació que no aconsegueix ni el 17 % de seguiment i una resposta aclaparadora dels afiliats en l’automoció.
Assemblea de la UGT Ford
Comentarios
Els companys del metall (Ford Almussafes) han donat una lliçó als camarades d’educació, que arrosseguen un suport molt feble en les seues accions. Mentre UGT a Ford Almussafes desborda expectatives quan vol justificar i veure recolzada la seua acció sindical, els sindicats d’educació fracassen en poder de convocatòria quan ixen al carrer.
Les dades són demoledores. Ford Almussafes té una plantilla que actualment està per davall dels 4.000 empleats. Té una situació laboral complexa ja que porten un any i cinc mesos en ERTO Red, que és un mecanisme que els protegeix sense perdre prestació per desocupació durant la vall de producció actual en què només Kuga passa per la línia de muntatge.
La seua situació d’incertesa és profunda i prolongada. Fa quatre anys van arribar a un pacte que el fre a l’electrificació ha portat Ford a incomplir el pactat. No va vindre el promés Mustang Mach-e. Ara han de tornar a negociar amb Ford com comença la producció del Bronco i si els dos SUV que estan per adjudicar acaben muntant-se a Almussafes.
En paral·lel, vindrà Geely. De fet, la UPV està ara a la Xina negociant formació per a la marca de cotxes que utilitzarà, almenys, Body 3, en una primera fase.
Aquesta nova realitat requereix un pacte treballadors-direcció perquè la fàbrica funcione alineada. UGT-Ford, dirigit per Carlos Faubel, proposarà un marc de negociació i el primer que fa és traslladar-ho a la plantilla. Convoca assemblea d’afiliats per a l’1 de juny, dia laboral. Té 4.000 treballadors dels quals un miler està entre les oficines centrals de Madrid i treballant a la línia de muntatge del Kuga.
L’aforament màxim de la sala on es celebrarà l’assemblea és de 400 persones. Ahir, quan faltaven sis dies per a la cita, més de 1.500 treballadors havien demanat a UGT seient per a la cita. Tenen quatre vegades més assistents dels que poden gestionar. Més de la meitat de la plantilla que està en ERTO vol dedicar aquest dia per a escoltar en directe el que el sindicat els vol dir. Ho faran de manera presencial o telemàtica. Economia Digital ha estat en assemblees d’UGT Ford i allí els afiliats escoltaran i recolzaran el que es proposa. Res més.
El suport físic d’una assemblea informativa, que és la convocatòria que menys suport requereix, sens dubte molt menys que una convocatòria de manifestació i moltíssim menys que una convocatòria de vaga, permet comparar la diferència de capacitat de prescripció i de rellevància dels sindicats en l’automoció o en l’educació.
UGT-Ford aconsegueix que la meitat dels treballadors entren en un sorteig per a poder veure en directe el seu líder sindical. El premi és escoltar en primera persona si han de fer una cosa o una altra. Si els convoqueren a una manifestació, tant UGT com la direcció de Ford saben que la resposta seria demoledora, seguiment massiu i arrossegant cada treballador a més manifestants.
La sensació d’utilitat del comitè d’empresa de Ford Almussafes dominat per UGT que té interioritzada la plantilla és absoluta i aquesta confiança provoca un suport unànime. Des del pacte de 2007 que va signar Gonzalo Pino, secretari general d’UGT, amb John Fleming, president de Ford Europa per aquella època, la màxima ha estat tenir “pau social”.
El terme és enormement poderós. Des de llavors, UGT no ha hagut de forçar la màquina amb concentracions o vagues perquè tots els avanços els ha aconseguit amb negociació.
La vaga en educació té un seguiment del 16,5% mentre UGT aconsegueix que la meitat de la plantilla vulga escoltar en directe les directrius que marquen a l’empresa
L’altre tipus de sindicalisme és el d’intersindical, que en l’educació és majoritari i la seua influència en les millores per als treballadors es dilueix. De fet, són CSIF i ANPE els sindicats que han aconseguit la pujada salarial de 200 euros al mes, que Llorca ja ha inclòs en pressupostos com ahir va anunciar.
La comparativa de dades amb les dades d’UGT-Ford ridiculitza Intersindical. En la manifestació del divendres de la primera setmana de vaga indefinida, els sindicats d’educació van veure com dos terços (majoria reforçada) dels professors acudien als seus llocs de treball. Van ser més de 41.000 els que van dir no a la vaga. Només 35.000 persones (ni la meitat professors) van acudir a la manifestació, la qual cosa deixa per terra la capacitat de mobilització (i per tant de representació) de la mobilització que encapçalava Intersindical.
Tot i això, les tres manifestacions realitzades per l’educació són les més nombroses en els últims 10 anys ja que no hi va haver cap durant els vuit anys del govern d’esquerres anterior. En 2018, 2019, 2020, 2021 i 2022, PSOE i Compromís van rebutjar l’equiparació sense que els sindicats proposaren mobilitzacions fins que s’han executat ara que governa el PP sense suport dels funcionaris.
El poder de prescripció, mobilització i representativitat dels sindicats continua deteriorant-se cada jornada amb aquest passat reivindicatiu intermitent a la motxilla. Ahir només van aconseguir un seguiment en la vaga indefinida del 16,53%. És a dir, el 83,47%, que és una majoria aclaparadora, no recolza els sindicats. Mentre UGT-Ford desgrana abans dels seus moviments l’èxit de les seues convocatòries, Intersindical obvia el reiterat rebuig que els seus representats tenen de les seues mesures.
De 12 dies, només en el primer van superar el 50% de seguiment de la vaga i encadenen set dies de vaga amb un 80% dels professors treballant mentre es diu continuar amb una vaga indefinida que només pateixen els alumnes que perden classe.
Retallades a sindicats i patronal
Amb aquestes dues demostracions de l’abast que tenen els diferents sindicats es va produir ahir l’inici del procés d’aprovació dels pressupostos autonòmics de 2026, on Vox va dir que “es van a afavorir noves retallades a les subvencions a la patronal i als sindicats” i el PP va respondre que “si a una patronal li baixen la partida i a una altra li pugen, ho veurem a partir del divendres”.
La postura de Vox és genèrica cap a una reducció del finançament de la patronal CEV i dels sindicats, especialment, UGT i Comissions Obreres, que per ser majoritaris són beneficiaris de gran part de les subvencions.
Les premisses públiques que es coneixen són que Hosbec, patronal del turisme, ja va deixar caure que creuen que a ells els toca una reducció del 10% en les subvencions nominatives. L’abast de la proposta del PP, les esmenes de Vox, i el resultat que finalment s’aprove marcarà el debat pressupostari valencià de les pròximes setmanes.
