Rufián té més pes que Diana Morant per a la financiació valenciana.

Ruth Merino és la consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública del govern valencià. Parla del cup català, dels objectius valencians sobre el finançament i de com ha canviat el PSOE valencià des de l’arribada de la ministra Diana Morant a la secretaria general del partit a més de fer una repassada als principals actors que afecten al finançament autonòmic. En una altra part de l’entrevista, aborda el pressupost de la Generalitat Valenciana, que s’ha de presentar a final de mes.

Què és més important: la reforma del sistema de finançament, el fons de nivel·lació o la condonació del deute? 

El més important sempre ha sigut la reforma immediata del sistema de finançament però això ens porta a una segona lectura. Com que aquest Govern d’Espanya és manifestament incapaç d’afrontar una decisió que necessita alçada de mires, perquè és la seua obligació i la seua responsabilitat presentar una proposta d’un nou sistema i no fa més que tirar pilotes fora, per això demanem de forma urgent el fons de nivel·lació.

Això és el més important. El fons de nivel·lació està calculat, reconegut per institucions independents i per tècnics independents de tota Espanya i seria un gran avanç per a que les comunitats que venim patint la infrafinançació crònica, com és la valenciana. Ens igualaríem a la mitjana. El fons de nivel·lació serveix fins que es reforme el sistema de finançament. De fet, amb un fons de nivel·lació com ha proposat la comissió d’experts s’igualaria tant el nivell de finançament per càpita de les comunitats que facilitaria molt la presa de decisions a l’hora d’aplicar un nou sistema de finançament. 

Per tant, el prioritari és la reforma del sistema/fons de nivel·lació i, per descomptat, donar-li una solució al deute. Amb una reforma ben feta, el deute deixaria de llastar-nos com ho fa ara però només amb la solució al deute no guanyem res. Seria només un pegat i en poc temps estaríem igual. 

Per què considera que l’acord del cup català entre PSOE i ERC perjudica a la Comunitat Valenciana? 

Perquè Catalunya passaria a recaptar, inspeccionar i gestionar tots els impostos que es generen allí eixint-se de la caixa comuna les comunitats de règim comú. Fins ací, i m’oblido de la part de ruptura de l’Estat fins i tot i de la desigualtat, encara podria tindre un pas perquè parlen d’una quota de solidaritat i eixe cup català, eixes dues quantitats anuals s’haurien de calcular i ací és on entren dubtes del que podria passar. Evidentment, l’independentisme català no fa tot aquest recorregut per a quedar-se igual que estaven. Si ho fan és perquè ells tindran més i els altres tindrem menys i, entre ells, la Comunitat Valenciana.  

Una de les acusacions que fa el PSPV al govern del PP és que enguany la Comunitat Valenciana ha rebut més fons que mai. De què es queixa? 

M’encanta recordar que quan diuen això estan mentint. Diuen que ens estan donant més recursos que mai, que Pedro Sánchez ha trencat la seua guardiola i ha dit que per a la Comunitat Valenciana, com sóc molt generós, li done això i això és totalment fals. Jo vull, insisteixo molt i faig pedagogia dient que el que rebem del sistema de finançament, que és menys del que ens toca, però el que rebem són els impostos que s’han generat en la nostra comunitat en gran part (en síntesi, perquè el mecanisme és més complex). Pedro Sánchez no regala res. Si han crescut els fons que arriben és per la dinàmica de l’economia valenciana perquè quan hi ha creixement augmenten les entregues a compte. 

Una altra de les acusacions és que baixeu els impostos i demaneu més finançament.  

Que ens acusen que amb una mà demanem més recursos i amb una altra baixem els impostos, per començar, tècnicament, no té sentit. El sistema de finançament està muntat de manera que el que has d’aportar al sistema de finançament es fa en base a la recaptació normativa, és a dir, abans que puges o baixes impostos. No es pot barrejar i juguen a barrejar per a confondre. Tècnicament, no té sentit i moralment em sembla un insult el que diuen.  

Si els ciutadans de la Comunitat Valenciana, que són els més infrafinançats, a més són els que tenen una pressió fiscal de les més altes d’Espanya, ¿han d’aguantar-se amb les dues coses? ¡Els pitjor finançats i els que més impostos paguen! Doncs ni tècnicament ni moralment té justificació alguna.  

Portem molts anys parlant de la infrafinançació, veu possible que s’acabe el debat amb alguna cosa tangible? 

Ho veig complicat pel que he viscut aquests últims anys. Hi ha poc interès real en arreglar-ho. És alguna cosa important que necessita d’alçada de mires, deixar de culpar els partits o els barons territorials. Això afecta a la sanitat, de l’educació, als serveis socials i també al sector industrial, però principalment als serveis fonamentals. Es tracta de persones. El primer pas l’ha de donar la ministra Montero i Pedro Sánchez. Hi ha ja molt avançat amb els informes tècnics.  

Parlem precisament de les persones que hi ha en aquest tauler tan complex. Sobre cadascuna de les persones que li aniré nomenant, li pregunte sobre quina responsabilitat tenen en la negociació del finançament i en el que li pot afectar a la Comunitat Valenciana. Comencem per María Jesús Montero.  

Té tota la responsabilitat. Parle de María Jesús Montero però potser ella no fa o deixa de fer alguna cosa sense que Pedro Sánchez li ho diga. Però sí, la decisió és d’ella i del President del Govern. El primer pas indispensable és portar la negociació al Consell de Política Fiscal i Financera sempre, no per separat i de manera bilateral, sempre en el Consell de Política Fiscal i Financera. Això depèn d’ella, és a dir, que el percentatge més alt, per descomptat, el té ella. Després clar que tots els que seuen a negociar eixe sistema tenen la seua part de responsabilitat. Tots hem de cedir alguna cosa per a arribar a un acord. 

No ens anem de la taula del consell de ministres on està Montero i Sánchez. Quin pes té Dana Morant, que també és secretària general del PSPV? 

No sé el pes que té. El dolent és que potser no té pes en eixe Govern perquè una de dues: o no té pes o no li interessen els problemes dels valencians. De moment, poc està fent pels valencians. És més, s’han baixat ells mateixos, el PSOE de la Comunitat Valenciana d’un acord i d’un consens que existia en aquesta comunitat des de fa moltíssims anys, que era exigir el fons de nivel·lació.  

Continuem amb més persones que poden tenir pes en que es faça o no el fons de nivel·lació: Gabriel Rufián.  

Lamentablement, Rufián té més pes que Diana Morant per al finançament valencià. Se’n porten tot al seu terreny i sabem que l’independentisme català és insaciable i com que Pedro Sánchez és ostatge de l’independentisme català, doncs lamentablement, per a qualsevol cosa que afecte a la resta d’espanyols pot tindre més pes. 

Santiago Abascal. 

(Para a pensar). Ens uneix el rebuig als pactes bilaterals, als acords a porta tancada i en la necessitat que el sistema de finançament es reforme en el fòrum adequat. En això coincidim i el que suporte aquest partit que també ho suporta el Partit Popular queda reforçat.  

Águeda Micó.

Podrien tindre molt pes però no ho demostren perquè porten molts anys aprovant tot el que els posa per davant el Govern d’Espanya sense haver aconseguit res per a la Comunitat Valenciana.  

Continuem a Madrid amb postures d’actors que poden afectar al futur del finançament valencià: Isabel Díaz Ayuso.  

Isabel Díaz Ayuso, com a presidenta d’una comunitat on governa el Partit Popular, ha reconegut, com la resta de presidents on governa el Partit Popular, que és necessari un fons de nivel·lació. El seu pes és important i favorable a la Comunitat Valenciana.  

Alberto Núñez Feijóo.

El mateix. 

Juanma Moreno.

El mateix. En aquest sentit és que no hi ha bretxa encara que alguns la vulguen vendre entre les comunitats on governa el Partit Popular.  

Deixem Madrid i anem a València. Quin pes té el síndic del PSOE valencià, José Muñoz? 

De moment, està bombardejant. Ha rebutjat el fons de nivel·lació, que és el primer pas i que el Govern d’Espanya podria fer-ho hui mateix. Li pot més el seguidisme a Pedro Sánchez. Així com en altres territoris, les confederacions del partit socialista, han criticat l’acord amb ERC i defensen els interessos dels seus ciutadans abans que fer-li seguidisme a Pedro Sánchez. Ací ha sigut el contrari.  

Joan Baldoví.  

Paregut al que he dit d’Águeda Micó. S’omple la boca de valencianitat i defensa dels interessos però quan han pogut fer el mateix, no ho han fet.  

Amb José María Llanos, síndic de Vox, també vas a contestar que paregut al que has dit abans de Santiago Abascal? 

Sí. Perquè Vox, i així ho han dit i dèiem que no era bona idea que es prenguera la decisió a Madrid, però és així.  

Falta una persona en la llista. Quin paper va a tindre Ruth Merino? 

Els quinze mesos que porte crec que més clar no he pogut parlar igual que ho fa el ‘president’. Els valencians són el primer i nosaltres no anem a agenollar-nos com ha fet el partit socialista tots aquests anys.