L’agroalimentació valenciana afronta un 2025 ferit per la DANA i els aranzels i mirant cap a Europa i Mercosur.

L’agroalimentació valenciana afronta un 2025 marcat per la incertesa. El sector arriba al nou exercici encara convalescent de la DANA que va azotar a la Comunitat Valenciana en octubre de 2024, un episodi que va danyar especialment els cultius de cítrics i part de les hortalisses. Segons CaixaBank Research, la Comunitat Valenciana i Múrcia concentren al voltant del 65% de la superfície citrícola espanyola, per la qual cosa les pèrdues d’aquella riuada es deixaran sentir en la pròxima campanya.

Malgrat la magnitud del sector, el seu pes dins de l’economia autonòmica és relativament baix en comparació amb regions menys diversificades. València figura entre les cinc províncies que més aporten a l’agroalimentari espanyol -juntament amb Almeria, Sevilla, Barcelona i Múrcia-, però el fort desenvolupament de la indústria, el turisme i els serveis dilueix la dependència del camp en el conjunt regional.

En les últimes dècades, l’estructura agroalimentària valenciana ha girat cap a una major tecnificació. La indústria d’alimentació i begudes ha anat guanyant espai, mentre que el sector primari ha perdut pes relatiu. El teixit valencià es sembla cada vegada més al de Madrid o Catalunya, on la transformació i el valor afegit industrial tenen més protagonisme.

L’impacte dels aranzels

A aquestes dinàmiques internes se suma ara un escenari internacional carregat d’incerteses. Els Estats Units han imposat un aranzel general del 15% als productes europeus, a l’espera de concretar excepcions. Encara que l’exposició directa d’Espanya al mercat nord-americà és reduïda -només un 4,6% de les exportacions agroalimentàries-, el cop pot ser sensible en territoris exportadors com l’arc mediterrani, on destaquen partides com l’oli d’oliva, les conserves de fruita i verdura o les begudes.

El cas de l’oli d’oliva és especialment destacable: els Estats Units són el segon destí per a aquest producte i la Comunitat Valenciana manté una presència rellevant en la seua comercialització. No obstant això, la forta dependència importadora del mercat nord-americà i la caiguda recent dels preus mitiguen en part l’impacte dels aranzels.

Xina afegeix pressió amb la prohibició d’importar productes avícoles des d’agost i amb aranzels temporals al porcí europeu que arriben al 62,4% en alguns casos. Encara que el porcí no és un sector central en la Comunitat Valenciana, sí ho són els encadenaments industrials i logístics -pinsos, subproductes, transport portuari- que podrien veure’s afectats per la distorsió comercial.

Europa i Mercosur, les alternatives

L’informe planteja diverses vies per a minimitzar l’impacte. D’una banda, diversificar mercats cap a destinacions amb patrons de consum similars als dels Estats Units, com Àustria, Finlàndia, Austràlia, Suïssa o Regne Unit, on els productes valencians -fruites, hortalisses, begudes- poden trobar un forat. D’una altra, aprofitar la imminent obertura de l’acord UE–Mercosur, que preveu eliminar fins al 93% dels aranzels entre ambdós blocs i que ofereix oportunitats en vi, oli, fruites i elaborats càrnics.

No obstant això, aquest mateix acord pot generar competència en sectors sensibles per a la Comunitat Valenciana, com l’arròs, on s’establiran contingents per a protegir als productors europeus.