De l’oblit al luxe: així ha renascut l’antic edifici de Telefónica com a hotel a València.
El Grand Hotel Centenari València s'ha convertit en un dels hotels més luxosos de la Comunitat Valenciana.
Grand Hotel Centenari València, de Marriott junt amb Francisco Martínez, proveïdor càrnic de Mercadona.
Comentarios
Cent anys després que els arquitectes Santiago Esteban de la Mora i Ignacio de Cárdenas Pastor el conceberen com un símbol del progrés tècnic, l’antic edifici de Telefónica torna a brillar en el cor de València. No obstant això, després de quasi un segle sent una de les seus més importants de tota Espanya per a la companyia, ara ho fa amb un gran canvi en el seu sentit.
Concretament, ara brilla reconvertit en el Grand Hotel Centenari València, un cinc estrelles que celebra tant el passat de la ciutat com el seu present més vibrant. Situat en plena plaça de l’Ajuntament, l’immoble, que en el seu dia va ser avantguardista i rupturista, es transforma ara en un luxe contemporani que no perd de vista les seues arrels.
Un edifici avançat al seu temps que ara brilla com un dels hotels més luxosos d’Espanya
És important, això sí, tenir en compte el context d’aquest edifici. I quan originalment es va aixecar la seu de la Companyia Telefónica d’Espanya, la seua estètica racionalista amb elements castissistes va trencar radicalment amb l’entorn. Davant l’eclecticisme afrancesat de l’edifici de Correus i a l’ornamentació modernista de l’Ajuntament, aquesta obra va apostar per la purea de línies i la sobrietat.
De fet, aquest edifici va causar furor a la ciutat en introduir per primera vegada a València l’estètica dels gratacels de l’Escola de Chicago. La Guia d’Arquitectura del CTAV subratlla com aquell moviment, llavors desconegut a la ciutat, simbolitzava la mirada cap a un futur modern.
Ara, un segle després, l’obra renàix sota nou nom i nova identitat, però preservant la seua essència. La seua nova vida arriba de la mà de l’estudi ERRE Arquitectura, el mateix que ha donat forma a altres fites recents com el Centre d’Art Hortensia Herrero. El resultat no és només una rehabilitació, sinó un homenatge al temps, un diàleg que enllaça 1925 amb l’actualitat i el qual propi nom recorda els cent anys del projecte original.
Una obertura de luxe que ha estat duta a terme per Autograph Collection d’ACHM Hotels by Marriott, i que ha acabat sent una de les més celebrades de l’any a València. En ple centre neuràlgic, l’edifici recupera el seu esplendor gràcies a un projecte el qual objectiu, segons els seus arquitectes, era “trobar aquest equilibri entre el que l’edifici va ser i el que havia de ser”. Es tractava de respectar la història, però també d’adaptar-lo a les expectatives del viatger modern que busca una experiència exclusiva.
Un hotel de luxe inspirat en l’estètica dels anys 20
Sense obstant, és la seua marcada estètica el que dota de gran personalitat a aquest hotel. En ell, l’interiorisme pren com a fil conductor els anys vint, amb clucs a l’Art Déco, a les formes sinuoses, als brills metàl·lics i a la serenitat elegant del període. Al creuar el vestíbul, els sostres alts, la fusta noble i els paviments de pedra natural en blanc i negre condueixen al visitant a un viatge temporal que, sense perdre modernitat, respira nostàlgia.
Tot arranca després del vestíbul, on es troba Soul of 1927, el bistró de l’hotel, un espai d’ànima francesa i accent local que ofereix un concepte all day dining. Entre taules circulars i butaques color jade, destaquen dues columnes de noguera que evoquen palmeres mediterrànies, en un cluc inevitable a la Llotja de la Seda, dotant l’espai de gran personalitat.
Durant el dia, l’ambient és lluminós; per la nit, el brill tènue i la música en directe recreen els feliços anys vint, amb un piano presidint l’escena i caps de setmana dedicats al jazz. La carta, per la seua banda, celebra la tradició local, amb reinterpretacions com la coca d’esgarraet amb bacallà, l’arròs del senyoret o la gamba roja de Dénia a la brasa. En cocteleria, els noms evoquen el passat telefònic de l’edifici, amb combinacions com Línia directa o Interferències, reflex d’aquesta unió entre memòria i actualitat.
Originalment concebut amb planta baixa, cinc altures i una torreta central, l’edifici va patir en 1961 una remodelació que va eliminar la torre i va afegir dues plantes addicionals, reforçant la seua estètica nord-americana. Avui, la seua setena planta culmina en The Rooftop. Soul of 1927, un mirador excepcional al skyline valencià que promet convertir-se en un dels llocs més codiciats per a presenciar la mascletà durant les Falles.
I és que les més de cinquanta habitacions del Grand Hotel Centenari mantenen amb subtilesa l’esperit Art Déco, utilitzant materials nobles com fusta de noguera o mosaics de pedra natural. El seu mobiliari, dissenyat a mida, retoma formes orgàniques i motius geomètrics inspirats en fulles de palmera o conquilles, mentre que les celosies daurades separen bany i dormitori a manera de cluc a l’època.
A nivell general, la relació entre interior i exterior és fonamental. Per això, les habitacions incorporen quadres que evoquen icones de la ciutat com el Mercat Central, la Finca Roja o el Mosaic Nolla. Segons l’arquitecta María Ángeles Ros, “la localització i les vistes van ser el punt de partida del projecte”, i aquesta premissa converteix cada habitació en un mirador sobre València.
El major privilegi, no obstant això, el tenen les vint-i-tres estances que s’asomen directament a la plaça de l’Ajuntament, des d’on la ciutat es contempla com un paisatge viu. Allà on abans hi havia escriptoris de l’antiga Telefónica, ara es despleguen còmodes llits king size que completen la metamorfosi d’un edifici que ha sabut renàixer sense renunciar a la seua història.
Així, el Grand Hotel Centenari València s’erigeix com un símbol renovat, unint el llegat arquitectònic de 1925 amb la sofisticació del segle XXI. València recupera així una peça clau de la seua identitat urbana, transformada en un refugi de modernitat amb ànima Art Déco.
