El lloguer ofega a València: joves que no es mouen i pisos que ningú pot pagar

L’escalada dels preus del lloguer a València i la seua àrea metropolitana està generant un efecte col·lateral que preocupa a famílies, estudiants i institucions: la desigualtat territorial en l’accés a la universitat. Cada vegada més joves que viuen lluny de la capital es veuen obligats a viatjar diàriament des dels seus municipis d’origen o renunciar a cursar estudis superiors, a causa de la impossibilitat d’assumir el cost d’un habitatge a la ciutat.

El Consell de la Joventut de València (CJV) alerta que aquesta situació “limita el dret a l’educació universal” i està creant una bretxa entre els estudiants que poden permetre’s residir a València i aquells que no. “Hi ha famílies que es veuen obligades a renunciar a portar el seu fill a la universitat perquè no poden afrontar el pagament del lloguer”, denuncia Blanca Melià, responsable d’habitatge de l’entitat.

Lloguer de pisos cars i precaris

La paradoxa és que, malgrat l’elevada demanda potencial, algunes vivendes destinades a estudiants romanen buides en zones tradicionalment universitàries com el Marítim o Blasco Ibáñez. Segons la Associació Valenciana d’Immobiliàries (Asicval), la causa no és l’abundància d’oferta, sinó el preu desorbitat i les condicions deficients de molts immobles.

“Enguany els lloguers més barats han estat de mil euros, a repartir entre tres persones, encara que aquesta és l’excepció. La mitjana està en uns 500 euros per habitació, als quals cal sumar despeses”, explica Nora García, presidenta d’Asicval.

En aquestes circumstàncies, cada vegada més estudiants opten per residències privades, que encara que són més cares, ofereixen millors serveis i, hui en dia, una diferència de preu menor respecte als pisos compartits.

García preveu que els preus baixen lleugerament en les pròximes setmanes per a donar sortida a les vivendes encara buides, encara que insisteix que l’arrel del problema és la escassetat d’oferta d’habitatge.

A això s’afegeix un fenomen creixent: les estafes a estudiants, amb anuncis fraudulents de pisos a preus atractius que desapareixen després del cobrament d’una fiança.

Reclamacions de mesures estructurals

Per al Consell de la Joventut, les ajudes i beques actuals resulten clarament insuficients. “No cobreixen el que costa viure a València, de manera que no solucionen el problema de fons”, subratlla Melià.

La conseqüència, adverteix, és que es limita la igualtat d’oportunitats i es perpetua un model educatiu inaccessible per a moltes famílies.

En aquest sentit, tant el CJV com la Federació Veïnal de València reclamen mesures a llarg termini i coincideixen en una proposta: que la ciutat siga declarada zona tensionada en matèria d’habitatge.

Això permetria limitar els preus del lloguer i frenar la seua escalada, tal com ja s’ha plantejat en altres municipis espanyols afectats per dinàmiques similars.

Una bretxa que amenaça la cohesió territorial

El rerefons del problema és més ampli que la conjuntura del mercat immobiliari. La impossibilitat de residir a la capital no solament condiciona el present acadèmic de molts joves, sinó que també pot tenir efectes a llarg termini en la cohesió territorial i en la mobilitat social.

“Estem creant una desigualtat estructural entre els que poden estudiar a València i els que es veuen obligats a quedar-se en el seu municipi”, adverteixen des del Consell.

Mentrestant, la pressió immobiliària segueix marcant el pols de la ciutat, amb pisos buits a preus inassumibles i famílies senceres replantejant-se el futur universitari dels seus fills.

La crisi del lloguer a València no solament tensiona el mercat immobiliari, sinó que amenaça amb aprofundir la desigualtat territorial i social, limitant l’accés de molts joves a la universitat.

Sense mesures estructurals que continguin els preus i garantisquen alternatives habitacionals assequibles, la bretxa entre els que poden estudiar a la capital i els que no seguirà ampliant-se.