València i Múrcia estudien accions legals davant les “greus irregularitats” en la gestió del Pla del Tajo.
Ambdues comunitats intensifiquen la coordinació política, tècnica i jurídica per a defensar el trasvàs Tajo-Segura.
El riu Tajo. EFE/Ismael Herrero
Comentarios
Els governs de la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia han decidit activar una resposta conjunta i ferma després de detectar “irregularitats d’extrema gravetat” en la gestió del Pla del Tajo per part de la Confederació Hidrogràfica del Tajo (CHT). La preocupació compartida pel futur del trasvàs Tajo-Segura, element essencial per al desenvolupament socioeconòmic del sud-est espanyol, ha impulsat una reunió d’alt nivell per a avaluar possibles accions legals.
Una trobada que marca un punt d’inflexió
El conseller valencià d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, va mantenir a València una trobada de treball amb la consellera murciana del ram, Sara Rubira, juntament amb el president del SCRATS, Lucas Jiménez, i els equips tècnics i jurídics de totes dues comunitats. L’objectiu: alinear criteris i estudiar un front comú davant el que consideren una gestió “opaca i carent de rigor” en la conca cedent.
“Anem a analitzar totes les vies de defensa davant les irregularitats detectades, inclòs l’exercici d’accions judicials”, va assenyalar Barrachina, recalcan que la situació “no admet més demores” i que les administracions autonòmiques tenen l’obligació de “protegir un sistema que garanteix aigua, treball i estabilitat a centenars de milers de ciutadans del Llevant”.
En la seua intervenció, Barrachina va destacar la transcendència del trasvàs Tajo-Segura per a l’agricultura alacantina, una activitat que genera milers de llocs de treball directes i indirectes. “La seua eliminació tindria efectes devastadors per a les nostres comarques i per a milers de famílies que viuen del regadiu”, va afirmar.
El conseller va subratllar que no es tracta d’un debat tècnic aïllat, sinó d’una qüestió d’Estat. “No anem a permetre que decisions unilaterals i sense base tècnica comprometen dècades d’equilibri i esforç compartit entre conques”, va dir amb rotunditat. També va reclamar a la Confederació Hidrogràfica del Tajo “transparència, rigor i respecte a la legalitat vigent”.
Crítiques a l’enfocament del Govern central
El Consell va tornar a insistir que Espanya compta amb recursos hídrics suficients, sempre que existeixi una política de gestió “tècnica, no ideològica”. Barrachina va assegurar que els trasvassaments són “una eina eficient, solidària i avalada per dècades d’experiència”, lamentant que el Govern d’Espanya haja anat “demonitzant aquestes infraestructures fins a convertir-les en un enemic polític”.
Per a ambdues comunitats, el debat actual va més enllà del propi sistema Tajo-Segura. Veuen en aquesta situació un precedent perillós que podria obrir la porta a noves restriccions sense suport tècnic, posant en risc la seguretat hídrica del sud-est peninsular. Els informes del CEDEX, analitzats pels equips tècnics valencians i murcians, assenyalen inconsistències significatives en els cabals del Tajo, especialment pel que fa als desembassaments des de la capçalera i els consums associats.
Aquestes anomalies careixen de documentació tècnica que les justifique, la qual cosa, segons ambdues administracions, genera un escenari d’incertesa difícilment compatible amb una gestió moderna i transparent. No existeixen actes, acords formals ni informes públics que respalden l’actual règim de desembassaments, la qual cosa al judici dels governs autonòmics evidencia una “falta de control inacceptable” per part de la Confederació Hidrogràfica del Tajo.
Un incompliment que s’agreuja: sense programa de seguiment des de 2024
Un altre dels elements més preocupants és l’absència del Programa Especial de Seguiment, un document obligatori des de 2024 destinat a avaluar els efectes reals dels nous cabals ecològics. La falta d’aquest programa suposa un incompliment directe de la normativa hidrològica, impedint valorar l’impacte dels canvis en la conca del Tajo i, per extensió, les seues conseqüències sobre el trasvàs.
A això se sumen els cabals irregulars detectats a Aranjuez i els desajustos en els balanços hídrics oficials, que posen en dubte la fiabilitat de les dades que sustenten el Pla Hidrològic vigent.
Advertència davant l’escenari de 2026
Segons les estimacions tècniques, els nous desembassaments previstos per a 2026 serien incompatibles amb els volums de referència actualment vigents. L’augment dels cabals mínims —que passarien de 400 a més de 500 hectòmetres cúbics— només pot aprovar-se en el marc d’una planificació hidrològica estatal, mai mitjançant decisions puntuals o instruccions administratives.
Les dues comunitats adverteixen que, d’aplicar-se sense un procés tècnic adequat, aquests canvis podrien comprometre la viabilitat del regadiu levantí i generar un impacte econòmic irreversible.
Davant aquest panorama, els governs valencià i murcià han acordat estudiar la interposició d’accions judicials i la sol·licitud de mesures cautelars urgents. L’objectiu: frenar qualsevol decisió que puga causar danys irreparables a l’abastiment i al regadiu del Llevant.
Ambdues administracions coincideixen que la situació requereix una resposta immediata i coordinada, basada en l’evidència tècnica i en la defensa de l’interès general. “Defendre el trasvàs no és una opció; és una obligació amb el nostre territori, amb els nostres agricultors i amb el nostre futur”, va concloure Barrachina.
