Asaja Alacant critica a Mercadona i Dia per no vendre «raïms de la sort» i donar només «sense llavor»
Mercadona compra 9.000 tones de raïm sense llavor i els productors alacantins reconeixen que no tenen producció suficient per a proveir tota la demanda sense llavor.
Comentarios
José Vicente Andreu, president d’Asaja Alacant, ha carregat contra Dia i Mercadona per no oferir en els seus supermercats raïms de la DO del Vinalopó i oferir només la varietat sense llavors. El sector del raïm es troba en una reconversió en la qual la variant sense llavors guanya clients en detriment de la varietat autòctona, que té més producció que demanda mentre s’importa d’Amèrica del Sud la varietat sense llavors.
Mercadona va anunciar esta temporada la seua intenció de comprar 9.000 tones de raïm als proveïdors alacantins, la qual cosa suposa un 30% més que l’any anterior. Els dos proveïdors que subministren el raïm local són Ignacio Prieto, d’Aspe, i Uvasdoce, de Monforte del Cid.
La cadena de supermercats de Juan Roig va dir en la seua nota de premsa: “La campanya alacantina va de principis de juliol a finals de novembre. Durant este període, els clients de qualsevol punt d’Espanya i Portugal van a poder adquirir raïms procedents de camps alacantins”.
La situació sobre la qual ha incidit Asaja Alacant durant la seua roda de premsa de balanç anual és la campanya de Nadal i, en concret, amb les “raïms de la sort” i la tradició de prendre les 12 raïms durant les campanades de Cap d’Any sense atragantar-se. De fet, Ramón Espinosa, secretari tècnic d’Asaja Alacant, ha puntualitzat: “No té mèrit menjar 12 raïms sense llavor”.
Andreu va apuntar que “Alacant és, sens dubte, la bressol del Nadal, perquè els somnis de milions de xiquets es fabriquen a Alacant, en el vall del Joguet, i no hi ha taula a Espanya, ni de mig món, que no tinga turró d’Alacant. La tercera part del Nadal d’Alacant, que són les raïms de la sort, este any són més difícils”.
I amb este preludi, va arribar la crítica: “Hi ha cadenes de supermercats que han donat l’esquena a les raïms de la sort alacantines. En concret, Dia i Mercadona han decidit que els seus clients no tinguen accés a les raïms de la sort alacantines”
Per al president d’Asaja “no pot ser que la raïm de Mercosur inunde els supermercats. El nostre ha de prevaldre per responsabilitat ambiental”. A lo que va afegir: “Estes decisions són especialment perjudicials per al xicotet agricultor”.
El responsable de la sectorial de la raïm i president del consell regulador de la Denominació d’Origen de raïm del Vinalopó, José Enrique Sánchez, present a l’inici del balanç anual d’Asaja Alacant però absent al final, va explicar abans que arribara esta crítica verbalitzada per José Vicente Andreu la situació del subsector de la raïm de taula.
Va explicar que la “raïm amb llavor i amb Denominació d’Origen no ha tingut pujada de preu i que es nota la falta de consum” i va incidir que “la raïm sense llavor que s’està consumint és d’importació i amb preu major” ja que no existeix a Alacant capacitat de producció suficient per a abastir a tota la demanda de raïm sense llavor.
Qüestionat per Economia Digital sobre la possibilitat de convertir la producció de raïm amb llavor a variants sense llavor, va xifrar en 80.000 euros la inversió necessària per hectàrea per a la reconversió i va assegurar que “la raïm sense llavor és un mercat en creixement però encara es segueix consumint raïm amb llavor”. El problema que tenen els agricultors de la província d’Alacant és que “no tenim una varietat sense llavor que es puga embossar”.
Mercadona, per la seua part, recorda en 2024 les seues compres a Espanya van arribar a un valor de 29.000 milions d’euros. A més, la companyia dóna suport a diverses iniciatives dutes a terme pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) relacionades amb els productes de proximitat.
Així mateix, Mercadona defensa les pràctiques comercials justes i des de fa anys està adherida al Codi de Bones Pràctiques Mercantils en la Contractació Alimentària. Este acord voluntari, que suposa un nou pas en la promoció de pràctiques comercials justes, s’emmarca en la Llei de Mesures per a Millorar el Funcionament de la Cadena Alimentària i està impulsat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) en col·laboració amb distintes associacions de tota la cadena agroalimentària nacional.
