Amancio Ortega (Inditex) i Juan Roig (Mercadona) impulsen les empreses familiars a crear el 58% de la riquesa a Espanya
La presidenta d’Inditex, Marta Ortega. M. Dylan / Europa Press
Comentarios
Inditex i Mercadona són els dos grans exponents del pes de l’empresa familiar en l’economia espanyola, un model empresarial que representa el 92,4% de les mercantils del país, aporta el 70,6% de l’ocupació i genera prop del 58% de la riquesa, mesurada en valor afegit brut.
Així ho ha exposat l’investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), catedràtic de la Universitat de València (UV) i director de la Càtedra d’Empresa Familiar, Alejandro Escribá, durant la conferència ‘Realitat i desafiaments de l’empresa familiar valenciana’, inclosa en el cicle organitzat per Cajamar i l’Ivie.
Segons les dades exposades per Escribá, el 92,4% de les mercantils espanyoles són empreses familiars, un percentatge que en la Comunitat Valenciana se situa en el 87,4%. El seu pes no sols és majoritari en nombre d’empreses, sinó també en ocupació i generació de riquesa: a Espanya, aquestes empreses aporten el 70,6% de l’ocupació i prop del 58% del valor afegit brut.
La conferència ha estat inaugurada pel director territorial de Cajamar a València, Jesús García, i el director adjunt d’Investigació de l’Ivie, Joaquín Maudos. Durant la sessió, Escribá ha insistit que les empreses familiars exerceixen un paper clau en l’estabilitat econòmica i la vertebració territorial, però també ha reclamat una major presa de consciència sobre la importància del bon govern corporatiu i la gestió del talent per garantir la seua competitivitat futura.
En el cas valencià, Escribá ha destacat que l’empresa familiar aporta el 53,2% del valor afegit brut. La seua influència és especialment elevada en sectors com l’agroalimentari, on les empreses familiars generen el 72,5% del valor afegit a Espanya, mentre que en la Comunitat Valenciana aquest percentatge ascendeix fins al 86,2%, impulsat pel pes de Mercadona, segons ha suggerit Escribá.
Durant la seua intervenció, el catedràtic també ha assenyalat l’enorme heterogeneïtat del teixit empresarial familiar. A la Comunitat Valenciana, el 47,7% de les empreses familiars estan dominades per una sola persona, una circumstància que pot condicionar la presa de decisions, la successió i la continuïtat dels projectes empresarials.
Escribá ha identificat tres trets comportamentals fonamentals en aquest tipus d’empreses: la prioritat per la supervivència, l’orientació a llarg termini i la vinculació a l’origen. Aquests s’hi suma un element especialment sensible: la successió, que ha definit com el procés més crític per a l’empresa familiar.
Entre els principals desafiaments, l’investigador de l’Ivie ha situat l’increment de la grandària, la professionalització, la gestió del talent, el bon govern i la continuïtat generacional. En aquest sentit, ha subratllat que professionalitzar una empresa familiar no significa necessàriament situar persones alienes a la família en llocs directius ni nomenar un director general extern, sinó introduir criteris professionals en la presa de decisions.
Inditex, exemple de bon govern
Aquesta professionalització, ha explicat, passa per reforçar l’objectivitat, incorporar diversitat de perspectives, millorar la transparència i avançar en la rendició de comptes. Com a exemple de bon govern en l’empresa familiar, Escribá ha citat el cas d’Inditex, on la dimensió familiar perdura, però conviu amb una estructura de gestió altament professionalitzada.
El catedràtic també ha advertit dels riscos derivats d’una dependència excessiva d’una persona clau dins de la companyia. Segons ha apuntat, que la persona més important d’una empresa tinga una edat avançada suposa un risc rellevant per a l’organització, especialment si no existeixen mecanismes de successió, delegació o govern corporatiu suficientment desenvolupats.
En aquesta línia, Escribá ha defensat la importància d’eines com els consells de família, els protocols familiars i els consells assessors. Aquests mecanismes permeten ordenar la relació entre família i empresa, facilitar el diàleg entre generacions i branques familiars, formalitzar acords i professionalitzar el govern sense perdre agilitat ni control.
