Actualizado
Comentarios
Tànger Med continua creixent i dobla a València i Algesires: “Consolidem el lideratge en el Mediterrani”
Estos resultats arriben en un any de grans moviments entre el Marroc i el sector marítim espanyol, amb especial protagonisme de la gran nova aliança entre el país nord-africà i el naviler valencià Vicente Boluda.
Port de Tànger Med
Comentarios
El gran complex portuari de Marroc, Tànger Med, ha tancat 2025 amb un nou màxim en contenidors i mercaderies, reforçant així la seua posició com a gran hub de l’Estret. Segons el balanç difós per la Tanger Med Port Authority, les seues quatre terminals han superat els 11,1 milions de TEU en l’any, un +8,4% interanual, i el tràfic total de mercaderies ha aconseguit 161 milions de tones, +13,3% enfront de 2024.
Els resultats de 2025 han servit al port marroquí per a mostrar-se orgullós davant els seus competidors al Mediterrani, on destaquen especialment València i Algesires: “Aquests resultats reflecteixen el ferm compromís de tot l’ecosistema portuari, l’excel·lència operativa
dels seus equips i l’eficiència de les seues infraestructures. Consoliden encara més el lideratge del complex portuari de Tànger Med al Mediterrani i Àfrica, al servei de les cadenes de subministrament nacionals i internacionals”.
I és que aquests resultats tornen a situar a Tànger Med per damunt dels seus grans competidors espanyols més propers. En 2025, Valenciaport va registrar un tràfic de 5.662.661 TEU (+3,41%), mentre que l’Autoritat Portuària de la Badia d’Algesires va moure 4,74 milions de TEU (+0,5%). Amb aquestes xifres, Tànger Med ha mogut quasi el doble de contenidors que els molls valencians i ha més que duplicat el moviment del port andalús.
L’Autoritat Portuària de Tànger Med atribueix l’avanç dels contenidors, en part, a l’entrada en servei de l’ampliació de la terminal TC4, operada per APM Terminals, la filial de terminals del grup danès A.P. Moller–Maersk, que ha afegit capacitat al complex. Eixe vincle amb Maersk també és significatiu en la seua relació amb la competència de València i Algesires: APM Terminals és un dels dos grans operadors de contenidors al Port de la Badia d’Algesires (juntament amb TTI Algesires) i, a més, gestiona una terminal al Port de València.
En l’àrea de ro-ro i logística terrestre, el port marroquí ha reportat 535.203 camions TIR (+3,6%), creixement que ha estat recolzat pel tir de les exportacions de productes industrials i agroalimentaris. El tràfic de passatgers també ha augmentat. Tànger Med ha comptabilitzat 3.220.422 viatgers (+5,7%) i 895.341 vehicles (+5%).
Per tipologies de càrrega, el balanç de Tànger Med ha mostrat comportaments dispars en grans: el granel sòlid ha baixat fins a 522.493 tones (entorn de -11%), mentre el granel líquid ha pujat a 8,64 milions de tones (aprox. +13%).
En automoció, les terminals de vehicles han mogut 526.862 unitats, un -12% interanual. En el desglossament, el complex portuari marroquí ha destacat 327.569 vehicles exportats des de plantes de Renault i 126.874 des de Stellantis, a més de 39.751 unitats en transbord, i ha explicat el retrocés per ajustos de producció i canvis en els fluxos del mercat mundial.
En tràfic marítim, l’autoritat portuària de Tànger ha informat de 16.686 escales en 2025 (-4,5%), que ha relacionat amb la substitució de vaixells RoPax més petits per unitats de major grandària i capacitat. Al mateix temps, ha comptabilitzat 1.319 ‘megavaixells’ de més de 290 metres, un +8,4% interanual, recolzat per millores en la programació i la gestió operativa.
L’any de l’entrada de Marroc en Boluda
Aquests resultats arriben en un any de grans moviments entre Marroc i el sector marítim espanyol, amb especial protagonisme de la gran nova aliança entre el país nord-africà i el navilier valencià Vicente Boluda. Tànger Med ho considera clau en el seu resum d’activitats per al creixement del port que està restant tràfic a València.
“Davant l’augment dràstic del tràfic marítim en el complex portuari de Tànger Med i l’arribada de mega vaixells portacontenidors, una autèntica revolució en el transport marítim, es va fer imperatiu reforçar la infraestructura portuària per a garantir una gestió òptima de les maniobres. En aquest context, el port de Tànger Med ha reforçat la seua flota amb l’adquisició de dos nous remolcadors, el VB AZLA i el VB AMSA, subministrats per Boluda, una empresa líder en assistència marítima”, asseguraren des de Marroc.
El resultat d’aquesta aliança és que “amb aquests nous remolcadors, Tànger Med confirma la seua posició de lideratge com a porta d’entrada essencial entre Europa, Àfrica i la resta del món, consolidant així el seu estatus com el port més eficient i estratègic de la conca mediterrània i Àfrica”. És per tant Boluda una de les peces rellevants perquè Tànger Med puga rebre megavaixells que amb els ETS com a gravamen en els ports europeus busquen fer escala a Marroc.
Amb l’any més avançat va arribar el segon moviment en aquesta línia. Marsa Maroc, principal operador portuari de Marroc, i Boluda Corporació Marítima van anunciar un acord pel qual Marsa Maroc International Logistics (MMIL), filial al 100% del grup marroquí per al seu desenvolupament internacional, ha adquirit el 45% del capital i dels drets de vot de Boluda Maritime Terminals (BMT) per un import total de 80 milions d’euros.
L’operació per la qual el govern de Marroc va entrar en la companyia de Vicente Boluda, principal operador marítim espanyol, va fer saltar les alarmes en el sector marítim per les implicacions geoestratègiques que té. El govern de Pedro Sánchez va mostrar una reacció oposada a la que va desplegar quan els àrabs de STC van posar el focus en Telefónica.
En lloc de saltar a la defensa d’una empresa estratègica, el president del Govern espanyol va pactar amb el marroquí una fulla de ruta marítima conjunta que quadra amb la cessió que suposa l’entrada del Regne de Marroc en una empresa estratègica com és la corporació de Boluda. Des del sector portuari es va considerar «una contraprestació pactada» el fet que Marsa Maroc (empresa pública marroquina) comprara el 45% de la gestora de terminals de Boluda.
