Xina, al seu: país d’origen que més creix en el Port de València i líder en tràfic en 2025

• El Govern valencià reclama «transparència» a Mar Chao sobre l'auditoria de personal del Port de València.
• Mohamed VI ordena a Nador dominar el Mediterrani després de captar com a soci a MSC, líder del Port de València.

Mentre Donald Trump continua amb la seua infinita guerra comercial mundial -aquesta mateixa setmana ha augmentat al 25% els aranzels a Corea del Sud-, Xina segueix al seu, en la seua batalla silenciosa. I així es reflecteix en el Port de València, el líder per tràfic de contenidors a Espanya, amb 5.662.661 TEU en 2025, un 3,41% més interanual.

I és que, segons dades recollides en el Butlletí Estadístic de l’Autoritat Portuària de València (APV), Valenciaport ha tancat 2025 amb Xina reafirmada com el seu gran soci comercial i, a més, com un dels mercats que més ha impulsat l’avanç de l’exercici. L’APV ha situat al gegant asiàtic en el primer lloc del rànquing de relacions comercials de l’enclavament, per davant de Itàlia i Estats Units, en un any en què el tràfic total de contenidors ha tornat a terreny positiu.

El balanç anual confirma aquesta línia ascendent. Les instal·lacions de Valenciaport han gestionat 5.662.661 TEU en 2025, un 3,41% més que en 2024, mentre que el tràfic total en tones s’ha quedat pràcticament estable, amb 80.061.993 tones i un descens del 0,75%. En els comentaris del butlletí, l’APV ha recollit a més que desembre va tancar amb 427.674 TEU (-7,34%) i 6.083.221 tones (-9,15%).

La millora del sistema portuari s’ha recolzat en el tràfic de càrrega i descàrrega, no en el trànsit. En 2025, la càrrega i descàrrega ha sumat 49.032.547 tones, un 6,35% més, mentre que el trànsit marítim ha baixat fins a 31.029.446 tones (-10,21%). És a dir, el Port de València ha mogut més mercaderia vinculada a exportació, importació i tràfic nacional, i menys volum en operacions de transbord.

Per contenidors, dins del total anual de 5,66 milions de TEU, els contenidors plens han pujat un 2,04% fins a 4.196.870, mentre que els TEU buits han augmentat un 7,56% fins a 1.465.791, segons el desglossament per àrees geogràfiques del document de l’APV.

El tràfic del Port de València amb Xina

En aquest context, Xina destaca per volum i per dinamisme. En tones, el tràfic amb Xina ha assolit 9.138.879 tones en 2025, amb un increment del 15,50% respecte a 2024. Itàlia ha estat el segon gran mercat internacional per tones (6.634.589, amb un descens del 4,93%) i Estats Units ha quedat per darrere (5.732.681, amb un avanç del 2,79%).

Si s’observen les dades de contenidor ple, el lideratge xinès es reforça encara més. Xina ha tancat 2025 amb 853.830 contenidors plens, un 21,52% més, molt per davant de Estats Units (353.871 TEU; -3,92%) i Algèria (330.026; +33,18%). En aquest rànquing, Itàlia apareix amb 113.819 TEU plens i un retrocés del 11,78%.

La lectura per àrees geogràfiques reforça el protagonisme de Xina. En tones, el major bloc del sistema portuari valencià continua sent el Mediterrani i el Mar Negre, amb 22.652.518 tones, encara que lleugerament a la baixa (-3,01%). No obstant això, el gran motor de creixement se situa en l’Extrem Orient, que ha sumat 12.784.519 tones i ha crescut un 9,97% en 2025, per davant d’Espanya (11.696.766 tones i +4,58%).

Quant a TEU plens, l’Extrem Orient es converteix directament en la primera àrea d’origen/destinació, amb 1.085.191 TEU i un salt del 17,71%, per davant de Mediterrani i Mar Negre (1.019.725; +2,83%). El tercer bloc per contenidors plens és Àfrica Occidental (293.289; +5,96%).

Els vehicles lideren

Per tipus de mercaderies, en el total sense trànsit, que en 2025 ascendeix a 49.032.547 tones, els principals capítols han estat Vehicles i elements de transport (13.292.679 tones), Agro i alimentari (9.460.147), Altres mercaderies (8.931.098) i Materials de construcció (6.210.884).

Amb tot aquest context, des de l’APV han subratllat que Xina no solament ha seguit sent el gran soci del Port de València, sinó que ha accelerat amb força tant en tones com, sobretot, en contenidors plens, alhora que el corredor de l’Extrem Orient es consolida com a principal palanca de l’any.