Baamonde (Cajamar) davant els aranzels de Trump: «Aprofitem simpaties amb Canadà, Mèxic i Xina»

• La ceràmica espanyola resisteix als EUA malgrat la caiguda del consum i els aranzels de Trump.
• Caixabank assenyala a Trump i Ford com a motors de la caiguda de les exportacions valencianes.

Eduardo Baamondo, president de Cajamar, advoca per millorar el reconeixement dels productes agroalimentaris espanyols en el món. Amb un 16% de quota de mercat en el sector primari i una profunda penetració entre agricultors, ramaders i empreses del sector, visualitza una oportunitat davant els anuncis arancel·laris de Donald Trump previstos per a hui ja que assegura que ens pot millorar la relació amb països com Canadà, Mèxic o Xina.

“Jo crec que la estratègia dels Estats Units està equivocada“, assegura Baamondo, que apunta a l’efecte col·lateral de la política de Trump: “En definitiva també està creant una certa antipatia Estats Units”. La conseqüència és que els països rebutjats per Trump s’aproximen a Espanya. “Aprofitem simpaties amb Canadà, Mèxic i Xina”, assenyala el president de Cajamar com a oportunitat.

“Possiblement ens poden veure amb millors ulls, i potser tenim altres destins, altres oportunitats que tindrem en tot cas explorar”, assenyala el banquer.

Durant una conferència en la Llotja de València amb ocasió de la presentació de l’informe anual sobre el sector agroalimentari, Eduardo Baamondo, ha fet un repàs sobre la seua visió de l’economia en la qual ha assegurat que passem de estar en “l’era del canvi” per a entrar en el “canvi d’era”.

La seua explicació parteix de 2025, quan “Els Estats Units eren qui liderava el procés de liberalització i de treure aranzels”. Aquella situació va ser la que va canviar la Política Agrària Comuna de manera que “els preus es desacoblen de les ajudes a l’agricultura”.

El resultat, ha incidit el president de Cajamar, és que “Europa és molt dependent de l’energia i, en el cas d’Alemanya, del gas de Rússia” i quan va arribar 2020 “van canviar les coses amb el Covid i ens vam adonar que no podíem ser dependents”.

Després de posar en valor que a Espanya no depenem de l’exterior per a l’alimentació pel robust sector primari, ha advocat per millorar el posicionament dels productes espanyols, incidint en que la clau no és “ser sostenible”, ja que això porta implícit limitacions, sinó ser eficients, la qual cosa implica una rendibilitat en tots els nivells del sector agroalimentari.

Sector agroalimentari amb superàvit creixent

L’última i cinquena edició de l’Observatori sobre el sector agroalimentari de les regions espanyoles, un informe impulsat per Cajamar i que ha elaborat el director adjunt de l’Ivie i catedràtic de la Universitat de València, Joaquín Maudos, en col·laboració amb l’economista també de l’Institut Jimena Salamanca, té com a principal conclusió que el sector agroalimentari de la C. Valenciana aconsegueix un superàvit comercial de 3.206 milions d’euros en 2023, un 16,6 % més que l’any anterior, malgrat reduir el volum de les seues exportacions.

El sector agroalimentari valencià es manté com el tercer més important a Espanya, només per darrere d’Andalusia i Catalunya, al concentrar el 9,5 % del valor afegit del sector (VAB) a nivell nacional. El valor afegit generat pel sector valencià en 2023 va arribar als 11.345 milions d’euros, un 3,5 % més que en l’exercici anterior, un creixement lleugerament inferior al 3,7 % del conjunt del sector a Espanya.

En el cas de l’ocupació, l’evolució ha sigut més desfavorable, ja que, mentre en la Comunitat Valenciana el sector ha registrat una caiguda de l’1,1 % en el nombre d’ocupats, en el conjunt d’Espanya ha crescut un 0,7 %. En total, l’activitat agroalimentària valenciana genera 263.927 llocs de treball, la qual cosa suposa el 10,4 % del total de l’ocupació del sector a nivell nacional.