«Expropiar sòl i construir», el mantra promotor davant la «emergència nacional» de l’habitatge

Els promotors valencians van demanar ahir grans processos d’expropiació de sòl (d’a partir de dos milions de metres quadrats) com a única via per a solucionar el problema de l’habitatge a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. Es demanen inversions menudes per al pressupost de la Generalitat (en l’entorn de 20 milions d’euros per actuació) per a generar sòl on construir milers d’habitatges.

S’adverteix que aquestes actuacions serien de menor calat que la realitzada en Parc Sagunt per al benefici d’una multinacional cotitzada com Volkswagen amb el desenvolupament del sòl que es va expropiar a agricultors i que ara és on s’està aixecant la gigafactoria de bateries de PowerCo. El nou mantra promotor és: “expropiar i construir”.

La proposta es va plantejar en una jornada d’Aprova, patronal dels promotors de la província de València, que va tindre com a protagonista a Vicent Llàcer (Grup Àtica), Alejandro Escribano, arquitecte que va dissenyar el Pla General d’Ordenació Urbana de València durant l’alcaldia del socialista Pérez Casado i Agnés Noguera (Libertas 7).

Vicent Llàcer va apuntar que estem davant d’una “emergència nacional”, “amb una societat altament crispada i polaritzada on l’habitatge s’utilitza com a camp de batalla”.

El promotor va incidir en que “no només hem de construir sinó que hem de generar un canvi en les polítiques d’habitatge” ja que hi ha un problema “no només de joves” sinó de “molta gent que no pot comprar”. Davant aquesta situació, el desig és un “gran pacte d’habitatge, però no de quatre anys sinó de 12 o 16 anys”.

En paral·lel, el propietari de Grup Àtica va arribar a la jornada amb l’exemple del gran hospital que Xina va aixecar en dies amb el coronavirus. La conclusió va ser que quan hi ha grans problemes, calen solucions extraordinàries i que, per això, calia decretar l’emergència nacional i alliberar sòl de manera accelerada per a permetre la construcció d’habitatges.

El mecanisme per a arribar a aquest objectiu és l’expropiació, un mètode que requereix baixa inversió directa encara que vinga acompanyada d’una inversió molt més significativa ja que els terrenys expropiats han de ser connectats amb València amb una línia directa de metro, una condició absolutament necessària des del punt de vista dels promotors.

L’expropiació es va proposar mentre es censurava durament als “falsos mediambientalistes”, que són, segons va explicar Llàcer, “els que pinten les cases de verd” i converteixen en horta protegida terrenys que no es cultiven. Com a exemple va posar: “el sòl d’enfront de l’Oceanogràfic”.

“Substituir parcs per hortes urbanes és el més egoista que hi ha perquè un utilitza el que podrien gaudir 100″, va concloure.

La política d’esquerra de Franco

La perspectiva més històrica de la jornada la va oferir Alejandro Escribano, pare de l’urbanisme de la ciutat de València al ser que va dissenyar el pla general d’ordenació urbana de 1988 i que va assegurar que calia fer polítiques d'”esquerra” com les de “Franco”, és a dir, construir molta vivenda protegida, com proclama l’esquerra que vol fer, utilitzant el mètode de l’expropiació que es va usar durant l’etapa de Franco.

Alejandro Escribano va demanar a l’administració “que es deixe de tonteries i entenga al sector privat”. Partia de la base que cal “sortir” del problema que s’ha creat amb la legislació limitant.

“En el franquisme s’expropiava i molt. L’institut nacional d’Habitatge va fer milions d’habitatges expropiant. Era d’esquerra el règim de Franco? Simplement va fer el que tocava fer. Cal generar sòl perquè sense sòl no pot haver-hi política d’habitatge”, va afirmar.

Escribano deixa enrere les “polítiques liberals dels anys 90 anteriors a la declaració d’impacte ambiental” que, recorda, “era un moment en què els promotors ens podíem moure i es va urbanitzar”. Aquelles pràctiques ara les considera irrecuperables per l’enorme burocràcia existent i advoca directament per expropiar terrenys per a poder construir.

En la mateixa línia es va postular Agnés Noguera, que va assegurar que la “política ha de decidir si vol habitatge o horta protegida” mentre va remarcar que “ens costa quatre anys des que es compra el sòl fins que es escritura per la qual cosa no valen plans a curt termini”.

Sobre l’habitatge protegit, la consellera delegada de Libertas 7 va advocar per crear un parc públic en lloguer de manera que no existeixi lucre quan es liberalitza una vivenda protegida.

Respecte al lloguer, Noguera va afegir: “Amb l’actual legislació, els propietaris difícilment s’atreveixen a posar el pis en lloguer”. I va incidir en “el problema de tindre un inquilí que no paga per les múltiples oportunitats que li dóna la llei“.

I com a conclusió, va rematar: “És més car ara llogar que comprar i això no té cap sentit“. “Això pronostica un creixement del preu brutal”, va apostillar Llàcer.