Josep Ivars: «Calen polítiques més ambicioses que desvinculen l’activitat turística del creixement immobiliari»
Josep Ivars, influent del turisme 2025, assegura que "un destí sostenible ha de definir un model territorial-turístic equilibrat i ser eficient en la gestió de recursos com l'aigua, el tractament de residus o la reducció d'emissions contaminants"
Josep Antoni Ivars
Comentarios
Josep Ivars és un dels 25 influents del turisme a la Comunitat Valenciana. Catedràtic d’Anàlisi Geogràfic Regional a la Universitat d’Alacant i Director de l’Institut Universitari d’Investigacions Turístiques (IUIT), des de setembre de 2023. Doctor en Geografia (2001) amb especialització en Turisme, compta també amb formació com a Tècnic en Empreses i Activitats Turístiques. La seua investigació se centra en la planificació i gestió sostenible de destinacions turístiques, amb especial atenció a l’estratègia, la innovació i la sostenibilitat, i ha liderat nombrosos projectes competitius tant a nivell nacional com internacional.
Economia Digital realitza entrevistes als 25 influents del turisme a la Comunitat Valenciana per conéixer la seua visió del sector, els riscos i oportunitats i prendre nota de les aportacions que els empresaris i directius més rellevants realitzen sobre el turisme.
Quines són les principals fortaleses del turisme a la Comunitat Valenciana?
El desenvolupament del turisme a la Comunitat Valenciana s’assenta sobre recursos geoturístics tradicionals, com el clima i el mar, a més de factors no sempre suficientment valorats com la seguretat, la connectivitat aèria, l’experiència d’empreses i professionals del turisme, o la diversitat dels nostres destinacions i pràctiques turístiques. Tot això fa de la Comunitat Valenciana un destí atractiu, assequible i amb una relació qualitat-preu competitiva.
En 2023, la Comunitat Valenciana va superar els deu milions de turistes estrangers i en 2024 s’acosta als dotze milions en un context internacional difícil però favorable al Mediterrani espanyol. És una conjuntura positiva i bon punt de partida per abordar reformes estructurals necessàries en els destinacions valencians.
Quines debilitats ha de corregir i quins reptes té per davant?
L’oferta turística valenciana ha avançat de manera considerable en la millora de la qualitat i, progressivament, en la desestacionalització de la demanda captant segments turístics diferenciats (turisme esportiu, gastronòmic, cultural, etc.). No obstant això, el desenvolupament massiu de l’oferta en determinats espais litorals ha generat un model turístic de baix valor afegit pel seu caràcter estacional, alt consum de sòl i demanda d’infraestructures i reduït nivell de despesa. Aquests destinacions han d’apostar per la requalificació dels espais públics, la millora de les infraestructures i la generació d’ofertes diferenciades basades en recursos territorials singulars, una premissa aplicable igualment als nous desenvolupaments turístics, que no haurien de centrar-se exclusivament en ampliar la capacitat d’allotjament.
Així mateix, la percepció social del turisme està canviant per diversos motius. Encara que els problemes d’accés a l’habitatge o la gentrificació de barris tradicionals no són imputables exclusivament al turisme, tendeix a identificar-se de manera creixent aquesta activitat com a principal responsable. D’altra banda, sobretot després de la pandèmia, el treball en el sector turístic està perdent atractiu, un factor que agreuja la falta de qualificació dels recursos humans i dificulta cobrir la demanda empresarial, sobretot en el període estival.
Davant aquestes dinàmiques, els reptes estan relacionats amb un desenvolupament turístic més equilibrat on la planificació i gestió dels destinacions marca la diferència, tant per garantir la competitivitat turística com per un desenvolupament sostenible del turisme en les seues tres dimensions: econòmica, ambiental i sociocultural.
Com veu a la Comunitat Valenciana dins de 25 anys?
En un context de policrisi (climàtica, geopolítica, etc.) com l’actual resulta complex aventurar què passarà dins de 25 anys. No obstant això, sembla indubtable que l’activitat turística continuarà sent rellevant per a l’economia valenciana. Els escenaris de futur són diversos però sempre jugarà a favor de la Comunitat Valenciana el manteniment i, fins i tot, la millora de la qualitat de vida com a regió per viure, treballar i visitar. La Comunitat Valenciana ha de preparar-se per al progressiu envelliment poblacional, una diversificació econòmica compatible amb la preservació de la naturalesa i una digitalització creixent que està transformant tots els sectors productius, inclòs el turístic.
Cap a on han de dirigir-se les investigacions universitàries en matèria de turisme?
El turisme té una elevada presència en les universitats valencianes, tant en el pla de la formació com de la investigació. Els temes d’investigació presenten gran diversitat perquè el turisme s’estudia des de diferents disciplines (Economia, Geografia, Màrqueting, Organització d’Empreses, Tecnologia, etc.). En l’àmbit del turisme és fonamental fomentar la col·laboració amb professionals i empreses del sector per impulsar la innovació i la co-creació de coneixement.
Actualment, destaquen línies com l’ impacte de la digitalització en el turisme en la competitivitat turística, el màrqueting dels destinacions o els seus efectes en els perfils i habilitats professionals. L’estudi sobre el turisme sostenible s’amplia de manera creixent en la seua dimensió social i en relació amb la necessitat de mitigar i adaptar-se al canvi climàtic. Per últim, com en qualsevol àmbit socioeconòmic, la intel·ligència artificial està despertant un gran interès com a eina (per exemple, per a l’anàlisi i la predicció a partir de grans volums de dades) i com a objecte d’investigació pel seu potencial caràcter disruptiu.
Quines són les claus perquè un destí siga sostenible?
Abans de tot, és urgent abandonar l’ús retòric de la sostenibilitat i establir un compromís ferm amb accions concretes que vagen més enllà del greenwashing. La sostenibilitat requereix una planificació de caràcter sistèmic que va més enllà del sectorial i que exigeix una adequada coordinació de polítiques: Ordenació del Territori, Infraestructures, Medi Ambient, Urbanisme, etc. Un destí sostenible ha de definir un model territorial-turístic equilibrat i ser eficient en la gestió de recursos com l’aigua, el tractament de residus o la reducció d’emissions contaminants. Benidorm, reconegut com a pioner europeu en turisme intel·ligent verd (2025 European Green Pioneer of Smart Tourism), és un exemple de bones pràctiques de gestió compatibles amb un volum considerable de demanda.
La sostenibilitat no s’aconsegueix amb la senyalització d’un sender ambiental mentre augmenta considerablement el consum de sòl per a l’edificació i s’incrementa la pressió sobre els recursos naturals. Requereix polítiques més ambicioses que desvinculen l’activitat turística del creixement immobiliari, un repte majúscul si ens atenem a planejaments urbanístics moltes vegades obsolets, dèficit de finançament municipal i una major vulnerabilitat davant els efectos del canvi climàtic. Es tracta de gestionar el creixement previsible de l’activitat turística amb el propòsit de contribuir a un major benestar social, autèntica mesura de l’èxit, més enllà dels rècords estivals de visitants.
