Metrovacesa, LandCo (Santander) i Atitlan veuen en l’habitatge una «emergència nacional» però divisen «brots verds»

Grans grups promotors d’Espanya, com Metrovacesa, Atitlan Desarrollos Inmobiliarios (ATDI), LandCo (Grupo Santander) i Culmia, alerten que l’escassetat d’oferta d’habitatge al país s’ha convertit en una “emergència nacional” i “alarmant”. “Hem d’aconseguir produir més sòl més ràpid”, és una de les conclusions d’estes companyies, entre les quals sí veuen certs “brots verds” en el despertar de les administracions, a les quals fonamentalment reclamen molta més agilitat i seguretat jurídica.

Així ho han posat en comú en la jornada ‘Encuentro Sector Inmobiliario 2025. Claves y perspectivas’ organitzada per APD a València, en la qual sector privat i públic han posat en comú la seua visió sobre l’estat del mercat de l’habitatge a Espanya i a la Comunitat Valenciana.

Pilar Salvador, gerent de Sòl de Llevant de Metrovacesa, ha exposat que des del “atur” de 2008 fins a 2016-2017 hi ha hagut “molt poc desenvolupament d’habitatge”. A més, ha criticat que la de l’habitatge és “una indústria altament regulada i això comporta que els processos de producció són llargs i farragosos”.

“La matèria primera amb la qual treballem és escassa on hi ha major demanda, en les ciutats i les seues àrees metropolitanes. La situació és generalitzada de falta d’habitatge i tenim una situació de sòl tensionada. La bona notícia és que esta preocupació és transversal: està en la societat, en les empreses i en l’Administració i ja s’estan començant a fer coses”, ha avançat en línia amb el que han observat amb els seus companys de taula rodona.

Des de la filial immobiliària d’Atitlan, Agustín Pérez, CEO d’ATDI, ha apuntat que a Espanya i a la Comunitat Valenciana “hi ha una carestia de sòl molt rellevant” i de nou ha apuntat a la burocràcia: “La normativa és tremendament llarga”.

“Vivim un crack” i “molta gent es veurà expulsada”

“A la Comunitat Valenciana hem vist increments de preus que reflecteixen la falta de sòl. S’ha anat absorbint l’stock de la sobreoferta de 2008 fins fa quatre o cinc anys i des de llavors han començat a pujar els preus. La ciutat de València ha crescut en 40.000-50.000 persones en tres anys sense que s’haja correspost amb construcció d’habitatge. Vivim un crack, veurem si temporal, però el normal és que acabe sent estructural i molta gent es veurà expulsada. Ens veiem amb les mans lligades”, ha advertit.

Agustín Pérez ha cridat a l’Administració a “ser més ambiciosos en la capacitat de generar sòl” perquè “això pot durar actualment 10-15 anys”. “Ha d’haver un pacte d’Estat perquè les polítiques urbanístiques es mantinguen independentment del color polític”, ha reclamat.

“En 2050 serem 52 milions d’habitants”

Per la seua part, Pedro Rodríguez, director de negoci de LandCo, del Grup Santander, ha coincidit en exigir que s’agilitze la tramitació dels expedients perquè “es puga posar finançament i private equity i agilitzar els desenvolupaments”. “En 2050 serem 52 milions d’habitants. Això implica que hi haja que produir habitatge de forma contundent. L’any passat es van entregar 92.000 habitatges. La producció està molt per davall de la demanda”, ha detallat.

No obstant això, en la línia de certa confiança en la labor de les administracions, Rodríguez ha assenyalat que “són conscients del problema que hi ha”, per la qual cosa considera que això “és una llum al final del túnel“.

La industrialització com a solució

El director de negoci de LandCo ha explicat també que la promotora del Santander està tractant d'”industrialitzar el model de promoció del sòl” ja que, ha argumentat, “és rendible i genera negoci”. “Cal generar situacions que siguen capaces de produir més sòl. Però tenim un sistema molt complex i és una situació d’emergència nacional, és alarmant. Hem d’aconseguir producir més sòl més ràpid“, ha demanat.

Al seu torn, ha posat de relleu que “la seguretat jurídica és determinant i pot fer que la inversió privada rehuya si no hi ha certesa”.

“La coordinació entre administracions és un caos absolut. És veritat que s’estan fent coses i amb sentit, però cal insistir en que es produïsquen instruments que reduïsquen enormement els plans. Sí veig certs brots verds“, ha conclòs.

Els divorcis augmenten la demanda d’habitatge

En una altra de les taules d’esta jornada, Francisco Pérez, CEO de Culmia, ha xifrat en 1,3 milions les habitatges socials que necessita Espanya i ha instat als poders públics a “fer polítiques i habitatge”: “Les administracions han de posar 7.000 milions a l’any per a construir habitatge social”.

Per part de Culmia, ha advertit, que compta amb fons que requereixen la seua rendibilitat en cada operació, ha assegurat que no aniran “a poder fer habitatge social si no és amb subvencions”. “Podem fer assequibles, però si no tenim rendibilitat no ho farem“, ha reiterat.

Finalment, el director de la Càtedra Observatori d’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), Fernando Cos-Gayón, ha avisat que Espanya es troba davant “una bomba demogràfica que hem d’atacar de forma seriosa” i ha relatat un assumpte social que està incrementant la demanda de cases: “Els divorcis estan fent que la necessitat d’habitatge s’estiga doblant”.