MSC augmenta un 35% la tarifa de Xina a Marroc després de l’‘arancelada’ de Trump, el doble que la ruta al Port de València.
El gegant suís consolida la posició dels ports espanyols -amb València al capdavant- com una alternativa eficient per als tràfics entre Xina i el sud d'Europa.

Buque de MSC en el Puerto de Valencia. (Imagen: Valenciaport)
La primera naviliera del món, MSC, ha anunciat una nova pujada de preus per als tràfics des d’Àsia cap a Europa i la Mediterrània a partir de l’1 de novembre, just dues setmanes després de la seua última revisió. La mesura es produeix en plena escalada de tensió comercial després del nou paquet de aranzels anunciats pels Estats Units sobre productes xinesos.
En el seu últim comunicat a clients, el gegant suís eleva els flets FAK (Freight All Kinds) des de l’Extrem Orient fins al Mediterrani occidental -on el Port de València, Algesires o Barcelona són enclavaments fonamentals per a la companyia- un 13% per a contenidors de 20 peus i un 18,5% per als de 40 peus, fins a 2.600 i 3.200 dòlars, respectivament.
L’ajust és més moderat que en altres destinacions. En el cas de Marruecos, els preus s’enfilen un 26,9% en els contenidors de 20 peus i un 35,5% en els de 40, arribant als 3.300 i 4.200 dòlars. Es tracta d’un salt que situa els ports espanyols -especialment València, el seu enclavament base- en una posició relativament més competitiva front als del nord d’Àfrica.
L’increment de MSC també arriba a la zona de North Europe, on els flets pugen un 22,7%, fins a 1.620 i 2.700 dòlars, però l’impacte relatiu en l’àrea mediterrània és més desigual. Mentre Espanya manté el seu atractiu com a port d’entrada per al comerç amb Xina, Marruecos veu com s’amplia la bretxa de costos front als seus competidors europeus.
A més dels flets base, MSC ha ajustat alguns recàrrecs: el GFS (Global Fuel Surcharge) es redueix de 98 a 92 dòlars per TEU, mentre que el CRS (Carbon Review Surcharge) puja tant a Europa del Nord (de 52 a 56 dòlars) com al Mediterrani (de 77 a 83 dòlars).
En definitiva, MSC consolida la posició dels ports espanyols -amb València al capdavant– com una alternativa eficient per als tràfics entre Xina i el sud d’Europa, alhora que penalitza a Marruecos, l’atractiu logístic del qual es veu erosionat pels forts increments tarifaris.