MSC rebutja a Putin i Xi Jinping: rebutja la ruta de l’Àrtic que aïlla el Port de València.

Putin y Xi JinPing, sobre un buque que surca el Ártico. (Imagen generada por IA)

Putin y Xi JinPing, sobre un buque que surca el Ártico. (Imagen generada por IA)

La primera naviera del món, MSC (Mediterranean Shipping Company) ha reafirmat el seu compromís d’evitar la Ruta del Mar del Nord (Northern Sea Route, NSR), el corredor marítim que voreja la costa àrtica russa des de l’estret de Kara fins al de Bering. Vladimir Putin i Xi Jinping han impulsat en els últims anys la promoció d’aquesta alternativa com a corredor estratègic entre Europa i Àsia.

Aquest trajecte, que discorre pels mars de Kara, Làptev, Sibèria Oriental i Chukchi, es troba íntegrament dins de la Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) russa i constitueix un tram del conegut ‘Pas del Nord-est’.

El principal atractiu de la NSR és la seua reducció de distància entre Europa i Àsia, que pot arribar entre un 20 i un 40% enfront de la tradicional via de Suez -per exemple, Róterdam–Xangai resulta un 24–30% més curt, i Róterdam–Yokohama, fins a un 40%-. No obstant això, MSC adverteix que aquest avantatge “varia segons el punt de partida i les escales logístiques”, i subratlla que la ruta “continua estant poc desenvolupada per al transport marítim comercial, ja que no es garanteix la seguretat de la navegació i el trànsit”.

La companyia també alerta de les conseqüències ambientals i socials d’augmentar el tràfic en l’Àrtic. Segons la companyia líder del Port de València, la seua principal base a Espanya, “l’increment de vaixells pot afectar al fràgil ecosistema i als casquets polars”, a més de “congestionar les rutes marítimes que utilitzen les comunitats remotes de l’Àrtic, essencials per a la seua supervivència i prosperitat”.

MSC considera, a més, que “no hi ha cap raó operativa” per a utilitzar aquesta via: la seua xarxa global ja li permet “transportar de forma segura i fiable la càrrega dels clients sense necessitat de transitar per l’Àrtic”.

Un camí que perjudicaria als ports del Mediterrani

D’aquesta manera, la Ruta del Mar del Nord (NSR) restaria protagonisme als ports mediterranis -com el de València, quart d’Europa en connectivitat i líder en aquest àmbit en el Mediterrani per davant de Tànger Med, Algesires i Barcelona– en favor dels del nord d’Europa, especialment Róterdam, Hamburg o Gdansk.

Per què? L’avantatge fonamental d’aquesta ruta és escurçar la distància entre Àsia i Europa en les rutes més septentrionals, perquè el trajecte passa per l’Àrtic rus i desemboca en l’Atlàntic nord.

Per a un vaixell que navega des de Xangai, Ningbo o Tianjin cap a Róterdam o Hamburg, l’estalvi en milles nàutiques enfront del Canal de Suez pot superar el 25%–30%. En canvi, si el destí és el Mediterrani occidental (València, Gènova, Marsella o Barcelona), el vaixell hauria de baixar des del mar de Noruega fins al sud d’Europa, la qual cosa elimina quasi tota l’avantatge de distància i fins i tot podria fer el viatge més llarg o costós.

Les companyies (xineses) que sí aposten per l’Àrtic

Mentrestant, Xina avança per compte seu en l’obertura de la NSR. La naviliera NewNew Shipping Line s’ha convertit en pionera en completar en 2023 el primer viatge d’anada i tornada entre Xina i Europa per l’Àrtic amb el vaixell NewNew Polar Bear, i des de llavors opera diverses rotacions estacionals.

En la mateixa línia, Sea Legend (Haijie Shipping Company) va llançar en setembre de 2025 el servei Arctic Express, que connecta directament Ningbo-Zhoushan amb ports europeus com Felixstowe, Róterdam, Hamburg o Gdansk, amb un temps estimat de trànsit de 18 dies en el seu tram àrtic.

Per la seua part, Cosco Shipping, el major grup marítim de Xina, no manté actualment un servei regular per la Ruta del Mar del Nord, encara que va ser la primera gran naviliera xinesa en provar-la. El seu vaixell Yong Sheng va inaugurar la via en 2013 i, en 2019, l’empresa va arribar a planificar fins a 14 trànsits estivals amb cargolers multipropòsit i de càrrega especial.

Amb aquesta decisió, MSC es desmarca de l’estratègia de Moscou i Pequín, que promouen la ruta de l’Àrtic com una alternativa estratègica a Suez i com a peça clau del comerç del futur entre Àsia i Europa.

Historias como esta, en su bandeja de entrada cada mañana.

O apúntese a nuestro  canal de Whatsapp

Leave a Reply

Ahora en portada