El gran desafiament de l’empresa familiar: l’art de la supervivència a través de la successió.

• Juan Roig exalta la figura de l'empresari a Espanya i demana una millor gestió dels impostos.
• El Interim Management com a motor de canvi i transformació

L’empresa familiar és la columna vertebral de la nostra economia. A Espanya, més del 92% del teixit productiu el conformen empreses d’aquest tipus, generant ocupació i riquesa de manera sostenible. No obstant això, la seua longevitat s’enfronta a un enemic silenciós, però implacable: la successió generacional. S’estima que només un 30% d’aquestes companyies superen la transició a la segona generació, i a penes entre un 1 i un 3% arriba a la tercera.

Aquestes xifres, sovint citades, no són només estadístiques fredes; són el reflex d’una realitat complexa i una crida d’atenció urgent. La falta de planificació i professionalització en aquest procés és, sens dubte, la causa principal de la seua desaparició, una tragèdia econòmica i humana que no ens podem permetre.

La imperativa necessitat d’un protocol familiar

La reticència a abordar el futur, ja siga per aferrament del fundador o per desinterès del successor, és un factor crític. Moltes vegades, la falta d’un pla formal es tradueix en una gestió basada en el “dia a dia”, on l’absència de rols clars i la barreja del familiar amb el professional són la norma. No obstant això, aquest enfocament té data de caducitat. L’èxit en la successió requereix anticipació i, sobretot, un consens unànime.

El protocol familiar és l’eina clau per ordenar aquest procés. No és un document rígid, sinó un vestit a mida que ha d’adaptar-se a les particularitats de cada empresa. Aquest ha d’anar molt més enllà de la mera transmissió de la propietat. Un bon protocol estableix les regles del joc per a tot tipus d’escenaris: des dels criteris per a la incorporació d’un familiar en l’empresa, fins a mecanismes clars i transparents per a la resolució de conflictes.

La falta d’aquests mecanismes, especialment en situacions de bloqueig societari al 50%, pot portar a interminables litigis judicials que, a la llarga, només beneficien als advocats i acaben per aniquilar el patrimoni familiar i empresarial. La seguretat jurídica que atorga un protocol és vital, especialment quan es coordina amb pactes de socis i estatuts socials. I, encara que el seu registre en el Registre Mercantil no és obligatori, fer-ho aporta una transparència de gran valor davant socis, inversors i tercers.

Un laberint fiscal i jurídic que exigeix guia experta

La transmissió de la propietat no és només un acte de bona voluntat, és una operació amb profundes implicacions fiscals i jurídiques. La creença que les bonificacions en l’Impost de Successions i Donacions ho resolen tot és un error que pot costar milions. A la Comunitat Valenciana, per exemple, existeix una bonificació del 99% per a familiars directes, però aquesta no és model de barra lliure. La llei imposa requisits estrictes, com la demonstració de funcions de direcció actives i retribuïdes, i un acompanyament expert és vital per no caure en trampes inesperades.

Aquí és on la planificació fiscal intel·ligent es converteix en un actiu estratègic. La creació de societats holding és un exemple brillant de com una correcta estructuració pot reduir dràsticament la càrrega impositiva en futures vendes o successions. Mentre que la venda directa d’una participació societària pot estar gravada amb un 25% o més, l’ús d’un holding pot reduir aquest impost a tan sols un 1.25%.

De la mateixa manera, segregar el patrimoni immobiliari en societats independents no només millora la valoració en cas d’operacions corporatives, sinó que també ofereix una flexibilitat fonamental per a la gestió i la successió. No obstant això, aquesta estructura no és màgica. Exigeix un manteniment i una justificació econòmica constant per ser vàlida als ulls de l’administració tributària.

La professionalització i les operacions corporatives com a salvavides

Més enllà de les xifres i els protocols, el veritable desafiament és la professionalització. Moltes empreses familiars, especialment les més petites, depenen en excés de la figura del fundador. El coneixement, l’estratègia, les relacions amb clients i proveïdors… tot resideix en una sola persona. Quan aquesta persona es retira o falta, l’empresa queda desemparada. Per assegurar la continuïtat, és imperatiu construir una estructura de governança sòlida, amb equips professionals, finances transparents i una clara separació entre propietat i gestió.

En aquest context, l’entrada de socis externs, com fons de capital risc o socis industrials, s’ha convertit en una alternativa viable i, sovint, l’única per garantir la continuïtat i el creixement. A diferència del que es podria pensar, aquestes operacions no sempre impliquen la pèrdua total del control familiar.

Un fons de capital risc, per exemple, pot entrar com a soci minoritari, aportant el capital necessari i l’experiència per professionalitzar la gestió, mentre la família manté les regnes del negoci. La venda parcial, l’ampliació de capital o fins i tot una fusió són eines que, quan es planifiquen amb antelació, eviten la pèrdua de valor i garanteixen la competitivitat en un mercat en constant canvi.

La planificació com a llegat

La longevitat de l’empresa familiar espanyola, que promitja entre 30 i 35 anys (front als 8,4 anys de les empreses no familiars), demostra la fortalesa del seu model. No obstant això, aquesta resiliència no és automàtica; és el resultat d’un esforç continu per adaptar-se i, sobretot, per planificar el futur.

El testament i els pactes successoris són els últims eslabons d’aquesta cadena de planificació. Un testament ben redactat, que reflectisca el consens familiar, i que respecte la voluntat de tots, és un escut contra futurs conflictes.

Eines com la “clàusula d’acció d’or”, que atorga el control majoritari a un hereu sense una divisió equitativa de la propietat, són clau per assegurar l’estabilitat.

La planificació del futur de l’empresa familiar és un acte de responsabilitat, un llegat de visió i previsió. En definitiva, és l’única forma de garantir que el treball de tota una vida no es dissolga en un mar d’incertesa i disputes, sinó que es convertisca en una història d’èxit que perdure per generacions.