La ciberseguretat, nou eix estratègic de la competitivitat

La digitalització avança a una velocitat que supera la nostra capacitat d’assimilació. Cada procés, cada decisió crítica i cada interacció entre empreses, administracions i ciutadans depén hui de sistemes connectats. En aquest escenari, la ciberseguretat ja no és un àmbit tècnic reservat a especialistes. És el factor que determina la competitivitat d’un país, perquè condiciona la seua continuïtat econòmica, la confiança en les seues institucions i, en última instància, la seua estabilitat social.

Els ciberatacs que hui copen els titulars il·lustren aquesta transformació. Han deixat arrere el soroll mediàtic per centrar-se en allò veritablement decisori: detectar el punt feble. Ja no parlem de grups que busquen notorietat. Parlem d’actors capaços de paralitzar qualsevol organització que no haja invertit en una cultura sòlida de prevenció, detecció i resposta. Són atacs silenciosos, dirigits i cada vegada més sofisticats.

Per això és tan perillós continuar entenent la ciberseguretat com un cost o una capa final que s’afegeix quan «tot el demés ja està fet». La seguretat ha de ser un principi de disseny. Ha d’integrar-se en els sistemes, en els processos i en la presa de decisions des del minut u. I ha de formar part de la cultura de la companyia o la institució, de cada persona que la compon. Aquesta conscienciació no pot quedar-se en les organitzacions: ha de traslladar-se també a la ciutadania.

Espanya té davant si una oportunitat real de lideratge si és capaç d’articular una visió que combine tres forces que ja estan presents: empreses que avancen en la seua digitalització, talent tecnològic en creixement i ecosistemes innovadors capaços de generar solucions punteres. El repte és connectar-les amb una estratègia de país coherent, sostinguda en el temps i orientada a generar confiança, inversió i capacitat de resposta.

La Comunitat Valenciana ofereix un exemple clar d’aquest potencial. Des de Startup València observem com la col·laboració entre startups, empreses i institucions està accelerant la creació de tecnologies que fa uns anys semblaven inabastables. La ciberseguretat s’ha convertit en un punt de trobada natural. Requereix velocitat, diversitat de capacitats i una visió global. Just allò que un ecosistema innovador ben articulat és capaç d’aportar.

No obstant això, convé assumir una realitat que ja ningú discuteix: l’atac arribarà. La qüestió no és si ocorrerà, sinó quan preparats estarem quan succeïsca. I aquesta preparació no pot dependre d’esforços aïllats. Necessita una estratègia nacional compartida, inversió sostinguda, polítiques públiques coherents i una aliança estable entre sector privat, administracions i comunitat emprenedora.

Les economies més innovadores del món són també les que han desenvolupat les millors infraestructures i capacitats de defensa digital. Israel, Estònia o Finlàndia demostren que quan la seguretat és un pilar estructural, la innovació no sols creix: es multiplica. La ciberseguretat no és un fre, és un avantatge estratègic. És el requisit previ per competir a escala global.

Espanya té els ingredients, el talent i la determinació per estar entre els referents internacionals. Per aconseguir-ho, hem d’entendre una cosa essencial: la ciberseguretat no és una molèstia ni una càrrega. És la base sobre la qual construirem la nostra prosperitat digital durant les pròximes dècades.

Sense ciberseguretat no hi ha innovació. Sense innovació no hi ha competitivitat. I sense competitivitat no hi ha futur.