València, la ciutat inacabada: quasi 5.000 solars esperen edificació
Els Poblats Marítims i Quatre Carreres lideren el mapa d'oportunitats per al desenvolupament de la ciutat.
Viviendas inacabadas en Valencia
Comentarios
València acumula prop de 5.000 parcel·les sense edificar, segons l’Anuari Estadístic de 2024 de l’Ajuntament de València, un fet que reflecteix tant l’oportunitat com el desafiament de desenvolupament urbanístic que afronta la ciutat. Encara que moltes d’aquestes solar no són residencials i no tots resulten viables per a construcció privada a causa de costos elevats de sòl i materials, l’existència d’aquests terrenys evidencia un potencial d’expansió encara per aprofitar.
El mercat immobiliari espanyol pateix una notable pressió a causa de l’escassetat d’obra nova que no aconsegueix absorbir tota la demanda. Aquest desequilibri, originat en bona part per la falta de sòl disponible en les grans ciutats, ha portat a moltes promotores a desplaçar-se cap a àrees metropolitanes.
No obstant això, a València la situació presenta matisos: amb 4.913 parcel·les buides i 5,2 milions de metres quadrats pendent de desenvolupament, existeix marge per augmentar l’oferta, encara que la rendibilitat no sempre siga garantida en solars de menor mida o situats en zones menys atractives.
Els preus mitjans a la ciutat ja assolixen els 3.500 euros per metre quadrat, un factor que condiciona la viabilitat de noves promocions.
Escassetat d’obra nova
La ciutat compta amb un total de 40.701 sòls urbans, que abasten 29,7 milions de metres quadrats. D’aquests, 35.784 parcel·les (24,3 milions de m²) estan edificades, representant el 82% del total, mentre que les 4.913 parcel·les restants (17,8%) romanen buides.
La mobilitat d’aquest excés ha sigut impulsada en l’anterior legislatura amb la reactivació del registre de solars buits, que va permetre desenvolupar diverses edificacions i facilitar la planificació urbanística.
El mapa de solars revela un fort contrast entre el centre històric i els districtes perifèrics o en expansió. Ciutat Vella disposa de 280 parcel·les, amb superfícies reduïdes d’entre 100 i 500 m², mentre que L’Eixample suma 57 solars de major mida, totalitzant 95.291 m² sense edificar. Extramurs i Pla del Real presenten xifres més baixes, amb 67 i 28 parcel·les respectivament.
En un segon cinturó, districtes com Algirós, Campanar o l’Olivereta concentren solars de major mida. La zona universitària compta amb 131.000 m², l’Olivereta amb 107.000 m² i Campanar amb 262.344 m², consolidant aquests enclavaments com àrees amb un considerable potencial de desenvolupament.
Caso de obra nueva
El Pai del Grau a València representa un ambiciós projecte de obra nova, destinat a transformar una antiga zona industrial en un modern barri.
El pla contempla més de 3.200 habitatges, entre elles 780 de protecció pública, torres residencials de fins a 42 altures, amplies zones verdes i espais per a oficines i serveis.
Quatre Carreres i Poblats Marítims
Els districtes perifèrics i en expansió concentren la major part del sòl disponible. Quatre Carreres lidera amb 739 parcel·les que sumen 1,35 milions de m², convertint-se en un eix central de l’activitat constructora, tant residencial com de serveis.
Segueix Poblats Marítims, amb 746 solars i quasi 600.000 m², on es tramita el PAI del Grao, un projecte que preveu 3.200 habitatges i amplies zones verdes.
El Cabanyal s’ha consolidat com a focus d’innovació habitacional, amb iniciatives de coliving i flex living. Altres districtes amb gran potencial són Jesús (255 parcel·les, 335.570 m²) i Patraix (250 parcel·les, 350.000 m²).
En les pedanies, Pobles del Sud concentra 649 parcel·les (més de 612.000 m²), Pobles de l’Oest 515 parcel·les (quasi 194.000 m²) i Pobles del Nord 233 parcel·les (266.279 m²).
La pedania de Benimàmet es projecta com un nou sector urbanístic amb 400.000 m² i 460.000 m² de sostre edificable, consolidant l’estratègia de l’Ajuntament per distribuir el creixement de manera equilibrada.
Actualment, la Regidoria d’Urbanisme, dirigida per Juan Giner, tramita 17 Programes d’Actuació Integrada (PAI) sobre 916.319 m², equivalents a 128 camps de futbol, que permetran la construcció de 7.826 noves vivendes, de les quals 1.905 seran de protecció pública.
La majoria d’aquests desenvolupaments són promoguts per agents privats i es troben en diferents fases administratives, avançant cap a la consolidació de nous barris i la revitalització de zones amb menor densitat de construcció.
Els dades reflectixen un panorama urbà dual: el centre històric presenta una disponibilitat de sòl quasi residual, mentre que els districtes perifèrics i les pedanies concentren grans bossetes de terreny, amb capacitat per respondre al creixement poblacional, millorar l’oferta residencial i completar la trama urbana.
Aquest “puzzle urbà” destaca tant les diferències entre barris consolidats i zones en transformació com les oportunitats de desenvolupament que podrien equilibrar la tensió del mercat immobiliari valencià.
En definitiva, València disposa d’un enorme potencial urbanístic que, ben gestionat, podria traduir-se en nous espais residencials, serveis i zones verdes, consolidant el seu creixement i modernitzant la ciutat de manera ordenada i sostenible.
