Descartes per a succeir a Mar Chao en el Port: Pedro Coca, Salva Navarro i Juan Carlos Moragues.
Els problemes de Chao amb la selecció de personal, amb el Tribunal de Comptes o amb decisions com oferir la terminal de Ford, entre altres, han obert quinielas per a optar al seu lloc en el qual cobra més de 120.000 euros de sou més dietes.
Salvador Navarro, president de la CEV
Comentarios
Els problemes que arrossega Mar Chao han posat en dubte la seua continuïtat com a presidenta de l’Autoritat Portuària de València (APV) i s’han obert quiniels per a saber qui pot ser el seu successor. Hi ha propostes que es recuperen de quan es va fer l’elecció de Mar Chao, empresaris nerviosos i amb por de caure en l’ostracisme i encaixos polítics plens de connexions. Ara mateix els noms que sonen estan descartats per diversos motius.
A la suspensió de processos de selecció de capçaleries de departaments, la investigació en el Tribunal de Comptes i els problemes amb adjudicacions se sumen decisions polèmiques de Mar Chao com que volga anul·lar la concessió a Ford o que com a tècnic aprovà una terminal per a Baleària que com a presidenta ha revocat.
Aquesta és una part dels problemes, els que han transcendit a “l’altre costat de la tanca”. A més, dins de l’Autoritat Portuària de València, Mar Chao pateix una clamorosa falta d’‘autoritas’, qüestió palpable per la quantitat de crítics que li torpedegen amb acció o inacció.
I amb aquest caldo de cultiu, el primer nom que ix a la taula és el de Pedro Coca. Ser doctor enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de València (UPV) és una bona carta de presentació per al president de la Fundació Étnor. La seua aparició en les quiniels es deu a que el Propeller va posar el seu nom damunt de la taula quan Carlos Mazón va desembarcar en el Palau de la Generalitat.
El fet d’haver treballat en la Fundació Valenciaport el feia un bon candidat però, segons expliquen fonts empresarials pròximes a Pedro Coca, ell mateix ja dóna per fet que no arribarà a l’elecció final. “Sabem que no serà però quan comencem la conversa tots comencem amb el seu nom perquè és el que estava”, explica un portuari.
Hi ha un altre que està en la quiniela perquè va donant “colzades”, revela una altra font en referència a Salvador Navarro. “Només cal veure com el va tractar Propeller en el sopar de Nadal (assegut a la taula presidencial al costat de Mar Chao) per a adonar-se que és el seu candidat”, comenten un dels actors del Port de València.
La candidatura de Salvador Navarro parteix de que és un empresari del sector logístic (president d’Ade Logística, empresa del sector logístic especialitzada en emmagatzematge i distribució del sector fitosanitari) però, sobretot, es postula perquè és vicepresident de l’Autoritat Portuària de València. Això li dóna l’opció que el seu nomenament siga un ascens a la presidència des de l’escalon inferior. Per a aquest procés caldria aplicar la mateixa lògica que quan un president de la CEV volia fer el salt a la presidència de CEOE sent el vicepresident de la patronal nacional. Es va donar bon relliscó aquesta tardor després d’haver-se fet aquesta càbala.
El principal problema que té Salvador Navarro és que mentre mira cap amunt se li està obrint la porta de darrere per a eixir. Actualment, forma part del consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València per un nomenament de la Generalitat Valenciana i Vicente Lafuente, president de la CEV, no té cap cadira en el consell (ja siga ocupada per ell o per qui considere) ja que el lloc d’organitzacions empresarials li ho va cedir Salvador Navarro a Vicente Boluda.
Aquesta anomalia pactada per l’que fora president de la CEV que es va convertir en crític de Mazón ha perdut l’encaix. Encara que Salvador Navarro considere que ell ha de continuar com a vicepresident de l’Autoritat Portuària, la seua situació ara és la d’un vaixell sense amarratge. I la logística no està, precisament, disposada a donar-li la mà si el pot perdre en el mar de fons.
Economia Digital va preguntar aquest divendres en la roda de premsa del Consell per aquest tema i el vicepresident Martinez Mus va contestar que “encara no s’ha plantejat”. També va deixar en mans de Lafuente que decidisca la seua part en el consell d’administració.
Aquí és on l’encaix de boixets és polític i l’equilibri s’ha de recalibrar. Per part de la Generalitat Valenciana hi ha quatre forats possibles dels que només hi ha tres ocupats. A més de Salvador Navarro, està Pepe Díez i Ester Olivas. A priori, Ester Olivas seria lògic que continuara ja que va accedir al càrrec com a director general d’internacionalització i ara és directora general de projectes estratègics, que és el càrrec que tenia Pepe Díez quan va ser nomenat conseller de l’APV.
Ara Díez és vicepresident segon i conseller de Presidència i de moment se desconeix si continuarà en el Port. No va estar el divendres en el Port de València en l’acte de Baleària. De fet, la persona que va substituir en aquest acte al president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, va ser la vicepresidenta primera, Susana Camarero.
En el consell del Port de València també està Maria José Catalá i la seua connexió amb Juan Carlos Moragues, ex delegat del Govern, fa que el que fora en les últimes eleccions candidat a l’alcaldia de Gandia pel PP siga comentat dins de l’edifici d’oficines on està el despatx de Mar Chao com una opció factible.
Preguntada aquesta possibilitat fora del port es circumscriu aquesta opció a pura especulació i es dóna com a descartada al mateix nivell que Pedro Coca, que ha assumit que no serà, o que Salvador Navarro, que té una altra forma d’analitzar la seua posició actual en el Port de València.
¿I Morata?
Jose Vicente Morata és el president de Cambra València encara que el nom complet de la institució és Cambra de Comerç, Indústries, Serveis i Navegació de València. A més de conseller de l’Autoritat Portuària de València, la seua posició és similar a la de Pedro Coca: apareix sempre en les primeres quiniels portuàries.
L’únic factor addicional que té en aquest moment José Vicente Morata és que s’obre una finestra de possibles canvis ja que les Cambres de Comerç tenen eleccions l’any que ve. L’argument té com a llacuna que no se coneix ningú que vullga optar a succeir-lo ni hi ha ni dins ni fora malestar algun amb la seua gestió de Morata com a president de Cambra València.
Un altre aspecte diferent que entra en debat quan es fan aquestes quiniels és el tema salarial. El portal de transparència diu: “En 2025 la retribució total de la Presidenta de l’Autoritat Portuària de València és de 121.679,14 € bruts anuals que està conformada pels següents conceptes: Retribució Bàsica anual de 91.789,32 € Retribució variable de 26.111,64 € i Antiguitat 3.778,18 €”. Aquestes dades són abans de cobrar dietes, que és un altre tema polèmic en Mar Chao.
El sou és una dada a tindre en compte, especialment quan els polítics que decideixen i/o influeixen en la decisió de mantenir o no a la presidenta tenen retribucions inferiors. Des del punt de vista polític, on estan els que poden cessar a Mar Chao, fa soroll que a un càrrec públic com la presidenta del Port no li passen factura els seus escàndols mediàtics i judicials i, a més, tinga un sou major que els que la nomenen i pateixen.
