Carrefour, Consum, Aldi, Dia… contra Mercadona: València té 100 supermercats que obren el diumenge.
Els competidors de Juan Roig aprofiten la llei de comerç valenciana per a crear una xarxa de proximitat de compra en supermercats de fins a 300 metres.
Un supermercat Charter. Foto: Charter
Comentarios
El tauler de la distribució alimentària a València viu una batalla constant cada diumenge. Mentre Mercadona, líder indiscutible per quota de mercat a Espanya, manté la seua política de tancament en festius per a garantir el descans de les seues plantilles, la majoria dels seus competidors, amb Carrefour i Consum al capdavant, aprofiten la Llei de Comerç de la Comunitat Valenciana per a alçar les seues persianes tots els dies de la setmana, inclosos diumenges i festius.
En aquest ecosistema d’obertura total, la insígnia Charter (la franquícia de la cooperativa valenciana Consum) es consolida com l’actor més dominant. Amb 37 establiments operatius de dilluns a diumenge a la ciutat de València, als quals s’afegeixen un a Mislata i dos a Burjassot, la marca ha aconseguit colonitzar els barris aprofitant la seua estructura de petita superfície.
Li segueixen de prop altres models de gestió mixta i conveniència que han trobat en el festiu el seu niu de rendibilitat. Carrefour Express, format de supermercat de proximitat del Grup Carrefour, compta amb 13 punts de venda a la ciutat de València. La firma francesa aposta per zones d’alta densitat residencial i turística. La darrera obertura es troba al carrer Sant Francesc de Borja.
Un altre dels competidors és Suma, que va veure la llum en 2000 a Barcelona, fundat com un concepte de botiga de proximitat per GM Food Ibérica. Compta amb 11 establiments. CoAliment, la firma del grup Covalco, també compta amb 11 establiments a la capital del Túria amb obertura diumenges i festius.
Dia, el control accionarial del qual és de LetterOne, companyia de Mikhail Fridman és també un dels actors de les obertures en diumenge a València. Aquesta cadena té desplegats per València 11 establiments, encara que només quatre d’ells mantenen l’obertura els set dies de la setmana. Amb set punts de venda operatius els diumenges es troba tant Aldi com Dialprix, del grup irlandès Musgrave.
Eroski, -resultat de la unió de 7 petites cooperatives del País Basc com a part del projecte de la Corporació Mondragón-, té repartides 3 botigues a València i una a Mislata. L’última obertura, al carrer Carbasses, ocupa una de les antigues Caixes d’Estalvi dissenyades per l’arquitecte Antonio Gómez Davó davant una de les entrades principals del Mercat Central de València.
Un altre grup amb presència en diumenges i festius és BonÀrea, del grup català BonÀrea Agrupa, ja que té desplegades quatre botigues per la capital valenciana que també obren tots els dies de la setmana.
El marc legal
La clau d’aquest avantatge competitiu no resideix en una decisió arbitrària, sinó en el compliment de la Llei 3/2011, de comerç de la Comunitat Valenciana, modificada a finals de desembre. En ella, la Generalitat Valenciana estableix una sèrie d’excepcions que permeten la llibertat horària, un marc que exclou per dimensions i estructura als grans supermercats convencionals.
Per a gaudir de plena llibertat d’obertura, els comerços han de complir, almenys, un dels requisits que estableix aquesta llei, entre ells, la dimensió de Pyme, que consisteix en establiments amb menys de 300 m² de sala de venda, sempre que no pertanyen a grups de distribució que no tinguen la consideració de pyme.
Aquest és el motiu pel qual Consum té una xarxa de franquiciats que opera sota la marca Charter o el gegant francès Carrefour ha recorregut també a la mateixa fórmula per a oferir els Carrefour Express.
La fórmula de franquiciat és, per tant, un dels factors clau per a poder obrir diumenges i festius. En aquest sentit, cal recordar que en l’últim balanç anual d’Asucova, patronal dels supermercats, es va donar compte que la fórmula de la franquícia era la que major creixement estava tenint a la Comunitat Valenciana. Asucova va dir que el 51 per cent de les botigues obertes des de 2020 ho van fer sota un contracte de franquícia o associació amb una cooperativa.
Una altra forma d’optar a l’obertura en diumenges i festius és l’especialització, és a dir, botigues dedicades principalment a pastisseria, pa, plats preparats, premsa, combustibles o floristeria.
Una tercera opció seria la consideració de botigues de conveniència: aquelles que compleixen amb horaris extensos i una oferta multiproducte sota paràmetres específics, entre ells, “comptar amb una superfície útil per a l’exposició i venda al públic no superior a 500 metres quadrats, romanen obertes al públic, almenys, divuit hores al dia i distribueixen la seua oferta, de forma similar, entre llibres, revistes o periòdics, articles d’alimentació, accessoris de dispositius digitals, joguines, regals i articles diversos”.
També existeix l’opció de la ubicació estratègica: establiments en estacions de transport (terrestre, marítim i aeri) o aquells integrats en serveis turístics exclusivament per als seus usuaris; i per últim, estar ubicada en una Zones de Gran Afluència Turística (ZGAT): aquest és el factor determinant a València. Les botigues ubicades en àrees declarades ZGAT poden obrir en les temporades estipulades pel consistori, la qual cosa permet a formats una mica més grans competir al centre històric i zones de costa.
Aquesta xarxa, de quasi 100 punts de venda, suposa un desafiament logístic i comercial per als líders del sector. Mentre Mercadona manté el seu model d’eficiència basat en el tancament dominical, aquestes petites superfícies absorbeixen la despesa de conveniència i d’emergència en diumenges i festius.
