Els contractistes denuncien que el Govern no va executar cap de les 27 mesures per a evitar les conseqüències de la DANA.
El Pla de Riscos d'Inundació de l'any 2016 contempla diferents projectes destinats a reduir la gravetat de les riuades.
Teodoro Velázquez, Expresidente de la Cámara de Contratistas de la Comunidad Valenciana
Comentarios
Un any després de la DANA que va assotar durament a la província de València, cobrant-se la vida de 229 persones, encara hi ha moltes incògnites per resoldre. Entre elles, una de les més comunes: ¿podrien haver-se evitat les conseqüències de la DANA?
Teodoro Velázquez, expresident de la Cambra de Contractistes de la Comunitat Valenciana, ha aportat una dada clau per entendre la magnitud de la riuada: no es van executar cap de les 27 mesures previstes pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MiTEco),
Segons el Pla de Riscos d’Inundació, publicat en l’any 2016, hi havia previstos diversos projectes per evitar la virulència de les crescudas, com la del 29 d’octubre de 2024. Entre les mesures es trobaven 23 plans d’encaixament, és a dir, obres d’enginyeria per a fixar i regular el llit dels rius, claus per evitar totes les conseqüències d’una DANA.
També hi havia 4 estructures de preses previstes per a Vilamarxant, Montesa, Sellent i Marquesat. La primera d’elles, clau per a laminar el riu Túria, les dues següents per al Xúquer, i l’última per al Magre. Totes elles, zones per on la riuada va passar i va deixar grans danys. Cap d’aquests projectes han estat executats pel Govern.
Tota aquesta informació es va aportar durant la jornada “Un any després de la DANA: ¿Estem preparats?”, celebrada el 27 d’octubre a Madrid i organitzada per l’Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i de l’Enginyeria Civil.
En línia del que va aportar Teodoro Velázquez, José Trigueros, president de l’Associació d’Enginyers de Camins, va confessar que “si les infraestructures hidràuliques previstes s’haguessin executat, el nombre de víctimes i els danys materials haurien estat molt menors”.
Arxivat el projecte d’Adequació Ambiental i de Drenatge de la Conca del Poyo
Durant la seua participació en la jornada, l’expresident de la Cambra de Contractistes de la Comunitat Valenciana va aportar una altra dada important: el projecte d’Adequació Ambiental i de Drenatge de la Conca del Poyo es troba arxivat per ser incompatible amb la Llei d’Horts, tal com apareix en l’Informe de Seguiment dels Exercicis 22/23 del Pla de Gestió de Risc d’Inundació del MiTEco.
“Una de les primeres coses que em vaig trobar quan vaig entrar a la pàgina web de la Confederació, és una política del ministeri d’executar de forma prioritària infraestructures verdes front a inundacions”, ha assenyalat Velázquez.
“La política de les infraestructures verdes basada en la naturalesa és prioritària per a les àrees de risc moderat, però no per a les àrees de risc extrem, on és prioritari utilitzar totes les mesures de disminució del risc d’inundació i no les infraestructures verdes“, ha afegit.
La DANA va afectar a les zones determinades de risc extrem
L’execució d’aquestes obres cobra més sentit en conèixer on situa el Pla de Gestió del Risc d’Inundació la zona més afectada per la DANA del 29 d’octubre.
El Pla classifica les zones en quadrants que van des d’aquells on el risc és més controlable fins als considerats de risc extrem, en els quals la intervenció és urgent i inajornable.
En els quadrants A, C i D, on els episodis d’inundació es consideren més previsibles i amb impacte més limitat, les accions es centren en mesures preventives, és a dir, actuacions generals destinades a reduir les conseqüències de possibles crescudes i millorar la capacitat de resposta.
Però la situació canvia completament en el quadrante B, on es concentren nou àrees catalogades com a de ris…
