Actualizado
Comentarios
Les quatre urgències econòmiques de Llorca: Llei del sòl, del comerç, Ford i Port de València.
Juanfran Pérez Llorca ha de decidir la intensitat en l'accelerador de la llei del sòl i del comerç i si afronta o oblida els problemes enquistats de Ford Almussafes i el Port de València.
Juanfran Pérez Llorca
Comentarios
Juan Francisco Pérez Llorca serà president de la Generalitat aquest dijous si, com està previst, s’hi sumen els vots del PP als de Vox. En el seu discurs i en les primeres decisions que prenga es veurà el rumb que pren en els grans temes econòmics que té damunt de la taula. L’enorme crispació política no li donarà 100 dies d’aterratge i tampoc els empresaris esperen un parèntesi semblant. Té, per tant, un mes per davant per arribar al Nadal amb una posició sobre lleis com la del sòl i la del comerç i ‘patates calentes’ com Ford o el Port de València.
Entre els objectius econòmics que, previsiblement, es marcarà Llorca estaran la millora de infrafinançament i l’aigua. Igual que Corredor Mediterrani o la millora dels aeroports d’Alacant-Elx o València. Tots aquests assumptes són reclamacions en les quals pot pujar més o menys el to però que no tindran un KPI complert abans d’acabar l’any. Els assumptes en els quals la seua mà sí que és decisiva perquè ocorren o no les coses és on està el focus dels empresaris.
El passat 10 de novembre, Economia Digital va organitzar la jornada Inmobilia on Vicente Martínez Mus, que havia estat ascendit a vicepresident dies arrere, va exposar la llei del sòl. En aquesta recta final de novembre, si no s’haguera produït la dimissió de Mazón, estaria previsiblement amb el pressupost presentat i amb l’inici del tràmit d’aquesta llei. Mazón va dimitir el 3 de novembre però Vicente Martínez Mus i Susana Camarero, els dos vicepresidents, van donar mostres el 10 de novembre davant un selecte i complet grup d’empresaris del sector de la construcció i promoció immobiliària de la seua vocació de continuar amb les polítiques de sòl i habitatge.
A banda de que pràcticament cada ple del Consell s’incorporaren noves promocions d’habitatges públics dins de l’objectiu de construir 10.000 llars aquesta legislatura i que es compti amb aquesta inèrcia generada en habitatge, l’ordre de prioritats en el qual Llorca col·locarà la llei del sòl serà fiscalitzat tant per Cambra de Comerç com per la CEV ja que permetrà tant el desenvolupament d’habitatge com del sòl industrial crític per a la captació d’inversions.
La segona llei sobre la qual existeix expectació és la llei del comerç, on hi ha un consens en el si de la CEV ja que estan d’acord des del petit comerç fins a les grans superfícies comercials (Anged) com els supermercats representats per Asucova (Mercadona, Consum, Masymas…).
Aquí el factor crític és que la seua tramitació anava en la llei d’acompanyament dels pressupostos, que estan ara sense data. Des de cercles empresarials es tem que la polarització política impedisca pressupostos i, per tant, bloquege aquests canvis. En el seu cas, l’opció seria tramitar el canvi legislatiu per la via convencional, que seria més llarga però es consideraria adequat sempre que hi haguera voluntat de PP i Vox de realitzar el canvi.
La modificació que comporta la nova llei consisteix (entre altres aspectes) en augmentar la seguretat jurídica en la declaració de l’obertura en festius, especialment, quan hi ha acumulació de festius, que és la situació que més preocupa a supermercats com Mercadona, Consum o Masymas.
Quan l’omissió empitjora el problema
En 2023, abans de les eleccions autonòmiques, Ximo Puig repetia tots els dies que Volkswagen havia triat Sagunt per ubicar una gigafactoria de bateries. Es va vendre que la Comunitat Valenciana es convertia en “pol de l’electrificació del sud d’Europa” mentre s’obviava l’enorme llum roja que s’havia encès el 24 d’agost de 2022 quan Economia Digital va desvetllar Ford renunciava a 106 milions del Perte de l’automoció.
A més de la gravetat d’aquella renúncia (sense la qual ara ja estaríem veient les primeres unitats del Mustang Mach-e en la planta pilot d’Almussafes), des d’aleshores Ford va donant llargues als seus plans d’Almussafes. L’arribada de Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat va allunyar l’automoció del debat mediàtic perquè ja no estaven els socialistes celebrant l’inversió de Volkswagen i també es va decidir considerar que els retards de Ford no eren greus. “Diuen que van a seguir, tranquil·litat”, es repetien.
La Generalitat està gestionant ara l’ ERE d’extinció (67 acomiadaments) de Pelzer en Ribarroja, una altra empresa més que tanca en l’automoció per la falta de treball. La sangria que ha patit el sector de l’automoció aquests tres últims anys va ser avisada i no atesa ni per Puig ni per Mazón.
Vicente Lafuente, president de la CEV, va dir el passat divendres que calia posar a Ford Almussafes i als seus proveïdors en «estudi preventiu permanent». Quan Llorca reba l’últim informe sobre la comunicació que Ford li va fer al president de la Generalitat (16 d’octubre) podrà comprovar que l’anunciat a porta tancada per la multinacional no s’ha materialitzat.
Les previsions ara són que en febrer de 2026 es coneguen els adjudicataris de les peces del nou model multienergia. A partir d’aleshores, en dos anys podria haver-hi cotxe. Mentrestant, des de l’1 de gener d’aquest any s’està consumint l’ERTE Red, que com a màxim i amb les pròrrogues que ja cal començar a negociar, es podria arribar al 31 de desembre de 2026. Una opció és seguir fent declaracions en les quals es mostra confiança en Ford com van fer Ximo Puig i Carlos Mazón i l’altra és atendre als temors que la CEV, UGT i Comissions Obreres estan advertint.
L’altre assumpte en el qual Llorca haurà de prendre una decisió, perquè l’omissió li portaria a problemes addicionals, és l’Autoritat Portuària València. Carlos Mazón té en el seu balanç de fites positives de la seua gestió desencallar l’ampliació nord del Port València, q
