La Generalitat exigeix més inversió per a les carreteres: continuen sent “el patet lleig” després de la DANA.
S'han destinat 80 milions d'euros a la reparació, organitzats en 9 àrees d'intervenció enfocades en restaurar la mobilitat i reconstruir les infraestructures.
Mª José Martínez, Directora general de Infraestructuras Viarias de la Generalitat
Comentarios
A la vigília del primer aniversari de la DANA del 29 d’octubre, María José Martínez, directora general d’Infraestructures Viàries de la Generalitat Valenciana, ha sol·licitat una major inversió en la xarxa de carreteres de la Comunitat Valenciana.
L’anunci s’ha produït a Madrid, durant la celebració de la jornada “Un any després de la DANA: estem preparats?”, organitzada per l’Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i de l’Enginyeria Civil. Ací, especialistes en enginyeria, gestió pública i acadèmics han estudiat les lliçons que va deixar la catàstrofe.
Durant el col·loqui, s’ha denunciat la falta de finançament a obres hidràuliques, claus per a mantenir les preses i altres infraestructures que podrien haver evitat el desbordament del 29 d’octubre. El president de l’Associació Camins, José Trigueros, ha insistit que “no es tracta de demonitzar les obres hidràuliques, sinó d’entendre que són la millor defensa davant fenòmens naturals cada vegada més violents”.
En aquest context, la directora general d’Infraestructures Viàries de la Generalitat Valenciana, ha assenyalat que les carreteres tampoc compten amb una finançament suficient: “Heu comentat en la presentació que les infraestructures ferroviàries i carreteres semblen xiquetes bones, és a dir, que s’inverteix”.
“Jo he de queixar-me i dir que en carreteres tampoc s’inverteix. Està considerat un ‘patet lleig’, i tampoc rebem quan ho demanem perquè es consideren una infraestructura contaminant”, ha afegit.
La Generalitat ha invertit 80 milions en carreteres després de la DANA
La DANA del 29 d’octubre de 2024 va deixar multitud de trams de carreteres autonòmiques afectades. Concretament, van ser 63,9 quilòmetres afectats, dels quals, 47,3, més del 77%, van estar tallats. En total, van ser 18 les carreteres afectades.
Per a poder reparar la xarxa, la Generalitat Valenciana ha invertit 80 milions d’euros, repartits en 9 blocs d’actuació centrats en la reconstrucció i la restauració de la mobilitat. A més, per a ajudar als Ajuntaments, s’han afegit 55 milions d’euros.
Dins d’aquesta quantitat, s’inclouen els 7 contractes per a la reparació de danys en ponts i altres 2 per a la reparació en les carreteres de la xarxa de la GVA. En aquest aspecte, Martínez ha recordat que “estàvem en un àmbit d’emergència i el contracte del sector públic és molt clar i molt limitat”.
Des del primer moment, l’objectiu va ser recuperar les carreteres, ja que era la via de pas per als subministraments, treballadors i emergències. Per exemple, Torrent, un dels municipis més poblats de la província de València amb 80.000 habitants, va quedar totalment incomunicat. La mobilitat dels veïns es resol per metro i per autovia. Encara que la seua ciutat no estava inundada, el dia 30 d’octubre no tenien manera de sortir.
Recuperació de la xarxa de carreteres en temps rècord
El 30 d’octubre, quan encara 47,3 quilòmetres de carreteres romanien tallats, van començar els treballs de neteja i retirada de fang, centrant-se en trams independents d’infraestructures més complexes.
Només en la zona de l’Horta Sud, la més afectada, hi ha uns 70.000 vehicles al dia.
Gràcies a la labor intensiva dels equips, en només un dia es va aconseguir reduir els quilòmetres afectats a 30, i per al 31 d’octubre, ja s’havien despejat 17 quilòmetres. A principis de novembre, només quedaven 3 quilòmetres pendents de restauració, treballant a un ritme de 7 quilòmetres per hora.
L’últim viaducte es va obrir al trànsit el 13 d’agost, completant així la recuperació total de totes les carreteres amb la seua capacitat i secció normal.
Des de la Generalitat han assegurat que “les carreteres autonòmiques van resistir millor on existia planificació preventiva i obres de drenatge modernitzades, però en altres zones el col·lapse va ser total”.
De cara al futur, la directora general d’Infraestructures Viàries ha manifestat quin és el pla a seguir: “Si ara realment cal tornar a refar alguna carretera, doncs es refà dins d’una planificació adequada en coordinació, sobretot amb les obres hidràuliques. Però el que no podíem era no reposar la mobilitat esperant a que es defineixi quina obra hidràulica faré. Perquè teníem una àrea metropolitana de dos milions d’habitants sense mobilitat”.
