L’habitatge inundable al costat del barranc del Poyo s’encareix un 30% des de la DANA
El fort arrelament dels propietaris i la paràlisi del 20% del parc residencial eleven les valoracions a Paiporta, Massanassa i Torrent, mentre que les oportunitats de baix cost queden limitades a immobles amb problemes jurídics.
Casa en venda a Paiporta
Comentarios
El mercat immobiliari a la comarca de l’Horta Sud travessa una fase de reconfiguració atípica. Després de les inundacions del 29 d’octubre de 2024, el comportament dels preus en els municipis que voregen el barranc del Poyo —Torrent, Picanya, Paiporta, Massanassa i Alfafar— desafia les lleis tradicionals de la gestió de riscos. Lluny de produir-se un ajust a la baixa per l’exposició climàtica, el valor dels actius es manté a l’alça, impulsat per una escassetat d’oferta estructural i un arrelament social que conté la diàspora residencial. Les vivendes valen ara un 30% més del que costaven abans del 29 d’octubre.
La dinàmica actual mostra una dualitat marcada. D’una banda, el mercat de luxe i de vivendes unifamiliars al cor de poblacions com Picanya o Paiporta continua registrant xifres que freguen o superen el milió d’euros. Adossats al centre de Picanya es mouen en l’entorn dels 900.000 euros, mentre que a Paiporta, una casa rural al costat de les vies del metro aconsegueix una valoració de 1.800.000 euros.
Aquesta tendència és confirmada per les dades del sector. Segons Analú Soler, assessora immobiliària de Futurpiso, “el preu de la vivenda en els municipis valencians afectats per la DANA d’octubre de 2024 ha augmentat en 2025 al voltant d’un 16% respecte a l’any anterior, situant-se en uns 1.550 € per metre quadrat”. Aquesta pujada mitjana, tanmateix, es queda curta en els punts de major demanda. Soler matisa que “en algunes localitats com Paiporta, Picanya, Catarroja, Benetússer, Albal i Massanassa, les pujades han arribat a superar el 30%, principalment per l’escassetat d’oferta disponible“.
La realitat tècnica és que la inundabilitat no està operant com un factor de descompte directe en el preu de mercat, sinó que la falta de producte nou i la paràlisi de la rotació d’immobles estan forçant les valoracions a l’alça.
L’anàlisi dels portals immobiliaris revela actius amb preus sensiblement inferiors, com immobles a Alfafar per 40.000 euros o plantes baixes al barri del Molí (Torrent) per 57.000 euros. No obstant això, aquests valors no són conseqüència del risc híbrid derivat del barranc del Poyo. Els actius més econòmics en zones com El Xenillet (Torrent) o determinats punts de Paiporta presenten aquestes xifres a causa de la seua situació jurídica: es tracta de vivendes okupades o subjectes a contractes de nua propietat.
Aquest fet subratlla que el mercat continua prioritzant la seguretat jurídica i la disponibilitat immediata sobre el risc geogràfic. Una vivenda habitable i lliure de càrregues en la mateixa zona d’exposició manté el seu valor de mercat, mentre que només aquelles amb problemes administratius o de possessió pateixen els descomptes observats.
Un dels motors que sosté aquests preus és la negativa de la població local a abandonar el territori. El component emocional i familiar actua com un sòl de mercat que evita la depreciació per pànic. Tal com explica Analú Soler, “la majoria dels habitants no ha abandonat aquestes àrees ni s’ha traslladat a altres municipis, ja que tenen un fort arrelament en les seues localitats. A més, confien que s’adopten mesures perquè, en cas de repetir-se una situació similar, els danys siguen menors”.
Aquesta confiança es tradueix en una reinversió directa en el parc immobiliari danyat. Molts propietaris han optat per rehabilitar en lloc de vendre a preu de saldo, cosa que redueix encara més l’oferta de vivendes “d’oportunitat” en el mercat secundari. “Moltes de les persones les vivendes de les quals van ser arrasades per l’aigua estan actualment reconstruint les seues llars”, afegeix l’experta de Futurpiso.
El context de reconstrucció no sols afecta la compravenda, sinó que ha generat un efecte de vasos comunicants cap al mercat del lloguer i l’entrada de capital inversor. La destrucció d’una part del parc residencial ha desplaçat a centenars de famílies cap al règim d’arrendament, disparant les rendes de forma proporcional als preus de venda.
Ricardo Navarro, gerent a Futurpiso, aporta una visió tècnica sobre aquest desequilibri: “La reconstrucció després de la DANA de 2024 manté tensionat el mercat immobiliari a l’Horta Sud, on s’estima que més de 3.000 vivendes van resultar greument danyades i prop d’un 20% del parc residencial va quedar temporalment fora d’ús”. Aquest escenari d’excepcionalitat ha portat a municipis com Paiporta, Catarroja o Massanassa a registrar “pujades en el lloguer d’entre un 10% i un 18%”.
D’altra banda, la catàstrofe ha atret a un perfil de comprador professional. Navarro assenyala un “repunt de compres per part de petits inversors, que ja representen al voltant del 15% de les operacions”. Aquest fenomen es produeix en un entorn d’”incertesa urbanística en zones inundables”, on els terminis per a la plena recuperació de la normalitat habitacional “superen en molts casos els 12 mesos”.
El eix del barranc del Poyo s’ha convertit en un cas d’estudi econòmic on l’escassetat d’oferta i l’arrelament demogràfic pesen més en la balança que el risc ambiental. Mentre els actius en bon estat en poblacions com Picanya o Massanassa mantenen valoracions que aconsegueixen els set dígits, els preus baixos detectats responen exclusivament a patologies jurídiques (ocupació). El mercat immobiliari de l’Horta Sud, lluny de contreure’s, experimenta un procés d’inflació per necessitat, on la reconstrucció i la falta d’alternatives habitacionals continuen marcant la pauta dels preus en 2026.
