Les notícies més llegides d'Economia Digital Comunitat Valenciana en 2025

L’any 2025 ha tingut a Economia Digital Comunitat Valenciana en el centre de les grans decisions econòmiques que s’han pres a Castelló, Alacant i València. A través de la cobertura d’aquest diari, hem sigut notaris de grans operacions, especialment en el terreny patronal i portuari, i de grans desil·lusions, com la caiguda de les previsions de Ford Almussafes, que ha passat tot l’any amb incertesa al no saber encara com serà el nou vehicle.

Ford passa de prometre 300.000 cotxes a l’any a 209.000

L’any va començar a Ford Almussafes amb el mecanisme RED i els dubtes sobre el nou model. La promesa d’un híbrid del qual es produirien 300.000 unitats va ser oblidada i es va comunicar als proveïdors que serien 250.000. I després la xifra va baixar a 209.000.

La incertesa i la falta de concreció han sigut la constant durant l’any amb continus canvis en el calendari laboral i la gran majoria dels dilluns sense vehicles que muntar.

Ball de naus de proveïdors de Ford Almussafes

El parc de proveïdors ha patit molt durant l’any perquè la promesa del nou vehicle no s’ha materialitzat. Al febrer va començar el ball de naus amb l’operació en la qual Magna es va quedar la planta de Lear.

Després va arribar l’operació d’Atitlán, que va comprar una nau de 20.000 metres quadrats que ocupava Antolín. No sempre hi va haver compradors. Pelzer va tancar a Ribarroja acomiadant tota la seua plantilla després d’abandonar la Comunitat Valenciana per la DANA i la paràlisi que s’ha patit a Ford Almussafes.

PowerCo atrau a José Elías

Els noms propis han marcat la informació d’Economia Digital Comunitat Valenciana també en el cas de la gigafàbrica de PowerCo a Sagunt. La filial de Volkswagen és la gran esperança de la indústria valenciana.

Aquest any ha sigut el de les obres i empreses com OHLA, de José Elías, FCC o Bertolín han arribat amb les seues màquines a Parc Sagunt.

L’encrucijada de l’estratègia industrial valenciana

Entre els textos més llegits i amb major impacte d’Economia Digital Comunitat Valenciana no tot ha sigut informació i anàlisi. En la secció d’opinió ha destacat amb molta força l’article de Vicente Quiles sobre l’estratègia de la indústria de l’automoció més enllà de Ford, Volkswagen i les grans corporacions estrangeres.

La seua reflexió sobre la transició cap al vehicle elèctric, la competència asiàtica i la relocalització europea que redefineix les regles del joc va cridar l’atenció dels lectors.

L’entrevista de Cristóbal Aguado

Un altre dels formats periodístics és l’entrevista, encara que en el cas de la de Cristóbal Aguado parlem de “L’ENTREVISTA” que ho va canviar tot. Salvador Navarro havia dit que es presentava a la reelecció de president de la CEV i Economia Digital va treure a la llum el que ningú havia dit de manera oberta. Aguado: “Hi ha discrepàncies amb Salva Navarro (CEV) a Castelló, a Alacant i també a València”.

A partir d’ací, l’anterior president de la CEV va trigar uns dies a adonar-se que s’havia quedat sense cadira, encara que l’endemà va ser precisament la patronal de la fusta la que va dir que el que havien dit els agricultors anava de debò.

Els vots de Juan Roig a la CEV

Després de l’entrevista a Cristóbal Aguado, les opcions de Vicente Lafuente per a ser president de la CEV van començar a ser palpables. El cens de votació de la patronal era clau. Economia Digital Comunitat Valenciana va desvetllar qui tenia els vots, quines patronals eren les que més podien inclinar la balança i qui era l’únic amb tres vots.

Juan Roig, president de Mercadona, és el gran referent empresarial d’Espanya i, encara més, de la Comunitat Valenciana. I és l’únic que vota en la patronal autonòmica tenint vot en la llista de Castelló, en la d’Alacant i en la de València.

Els negocis creuats de Juan Roig i Fernando Roig

El nou supermercat de Mercadona a l’Alcora va causar sensació per la història que va desvetllar Economia Digital. Juan Roig aixecarà la seua nova botiga on estava la fàbrica d’Azuliver, una de les companyies rajoleres que el seu germà Fernando va comprar des de Pamesa.

L’alcalde de l’Alcora, Samuel Falomir, ha donat la llicència d’obres d’un projecte que demostra els llaços familiars que tenen els germans Roig, com també s’ha demostrat aquest any amb la construcció a València del Roig Arena.

Amparo Roig, l’arquitecta de Mercadona

Dins de la família Roig, aquest 2025 ha destacat Amparo Roig com l’arquitecta de referència. A més dels seus projectes a Mercadona i al Roig Arena, el disseny de la nova seu de la prestigiosa marca de mobiliari Andreu World s’ha convertit en una de les notícies que més expectació ha aixecat entre els lectors d’Economia Digital Comunitat Valenciana.

L’estudi d’Amparo Roig (Erre Arquitectura) va duplicar la seua facturació impulsada per Mercadona, Roig Arena i Lanzadera i liderant altres projectes de l’ecosistema de Juan Roig, com l’ampliació de Marina d’Empreses o el nou hotel de Marriott i Família Martínez a València.

El lideratge en alça de Mercadona

La cadena de supermercats de Juan Roig és ja molt més que el líder a Espanya. El seu creixement a Portugal l’ha convertit en un dels ‘players’ de referència a Europa. Mercadona ha superat ja a Auchan (Alcampo) i s’acosta ja al top 10 europeu de la distribució alimentària.

En el rànquing encara queden lluny els gegants alemanys com Lidl o Aldi però la companyia valenciana s’acosta ja molt a la britànica Sainsbury’s i a les franceses E.Leclerc i Les Mousquetaires.

Boluda i el Marroc

Un altre dels grans blocs informatius d’aquest any ha sigut el portuari i allí Vicente Boluda i Francisco Lorente han sigut protagonistes dels assumptes que major impacte han tingut en l’any. Boluda va vendre el 45% de la seua empresa a Marsa Marroc, empresa pública del Marroc. Ho va fer dies després que Pedro Sánchez pactara amb el govern del Marroc que Espanya facilitaria finançament al Marroc i el Marroc compraria empreses espanyoles.

En un any en què no hi ha hagut visites a l’ampliació nord del Port de València, Francisco Lorente (MSC) va pressionar a Llorca perquè mantinga a Mar Chao com a presidenta del Port de València. Lorente va dir a mitjan desembre que “el que ha fet Mar Chao és fer treballar a la gent”. No van asseure bé les declaracions encara que el president de la Generalitat va dir que els canvis interns arribarien en els “pròxims dies”.

Hi ha vegades que les decisions s’allarguen. Va ser el 20 de febrer quan Economia Digital va desvetllar que el director general de l’Autoritat Portuària de Tànger Med (TMPA), Hassan Abkari, havia obert una empresa a València i, quasi tres mesos després, el 13 de maig, quan vam donar compte que l’havien destituït per aquesta informació publicada per Economia Digital Comunitat Valenciana.

El Consorci abandona a la gran empresa

Encara que per a tardar, el que més ha tardat aquest any ha sigut el Consorci de Segurs en pagar. Fins al punt que una anàlisi de les dades realitzada per Economia Digital va desvetllar que l’estratègia del Govern consistia a pagar les petites quantitats i bloquejar els pagaments a les grans empreses, que van anar quebrant per la falta de suport financer.

En aquest sentit, la declaració de Pilar Bernabé, delegada del Govern, en la qual animava a no anar al treball per l’alerta roja a València ja que el cost de quedar-se a casa anava a càrrec de l’empresa es va convertir en un dels continguts d’Economia Digital més compartit.